Al tombant de segle, molta gent es va posar a discutir si, tècnicament, el XXI havia de començar l'any 2000 o el 2001. Però com que tothom en tenia tantes ganes, de fet va començar el 2000. De manera que, d'aquí a quatre dies, ja direm adéu a la primera dècada del present segle. Sembla un moment adequat per fer memòria, memòria musical, i així ho ha entès la ràdio pública americana (NPR). [ + ]
Un tweet d'Oriol Lladó m'ha dut fins a la vistosa línia de temps on el responsables del web de la NPR assenyalen els fets més rellevants dels anys zero en matèria musical, segons el seu parer.
La cosa comença i acaba amb notícies referents a Britney Spears: l'èxit comercial del seu segon àlbum l'any 2000, i també el de la seva última producció fins el moment, aquest mateix 2009. Entremig, coses més interessants.
Entre els molts elements que formen aquesta línia del temps, en destaquen uns quants àlbums que, certament, han marcat la dècada. La NPR apunta aquests: Kid A, de Radiohead (2000); Come away with me, de Norah Jones (2002); American IV, de Johnny Cash (2002); Funeral, d'Arcade Fire (2004); Chinese Democracy, de Guns N'Roses (2008).
També esmenta altres fets significatius a aquest respecte, com la circumstància que l'any 2001 la casa Reprise refusés el disc de Wilco Yankee Hotel Foxtrot (finalment publicat el 2002 en un altre segell), o l'excel·lent acollida del treball pòstum de Ry Charles Genius Loves Company (2004), així com del disc d'Ornette Coleman Sound Grammar (2007).
Al costat de premis (els molts grammys de l'inefable Juanes), escàndols (la morrejada de Madonna i Britney Spears, el mugró de Janet Kackson) i altres matèries, la NPR dedica molta atenció als canvis que hem viscut darrerament pel que fa a la manera de consumir la música.
Tot comença per la querella del grup Metallica contra Napster el 2000 -que comportaria la mort d'aquest servei el 2002-, i segueix amb altres fets importants com la comercialització del primer iPod (2001), l'aparició de la botiga d'iTunes (2003), o el neixement de serveis avui en dia tan imprescindibles pels aficionats com MySpace (2004) i You Tube (2005). I com que una cosa porta l'altra, la bancarrota de la cadena de botigues de discos Tower Records el 2006...
La cosa comença i acaba amb notícies referents a Britney Spears: l'èxit comercial del seu segon àlbum l'any 2000, i també el de la seva última producció fins el moment, aquest mateix 2009. Entremig, coses més interessants.
Entre els molts elements que formen aquesta línia del temps, en destaquen uns quants àlbums que, certament, han marcat la dècada. La NPR apunta aquests: Kid A, de Radiohead (2000); Come away with me, de Norah Jones (2002); American IV, de Johnny Cash (2002); Funeral, d'Arcade Fire (2004); Chinese Democracy, de Guns N'Roses (2008).
També esmenta altres fets significatius a aquest respecte, com la circumstància que l'any 2001 la casa Reprise refusés el disc de Wilco Yankee Hotel Foxtrot (finalment publicat el 2002 en un altre segell), o l'excel·lent acollida del treball pòstum de Ry Charles Genius Loves Company (2004), així com del disc d'Ornette Coleman Sound Grammar (2007).
Al costat de premis (els molts grammys de l'inefable Juanes), escàndols (la morrejada de Madonna i Britney Spears, el mugró de Janet Kackson) i altres matèries, la NPR dedica molta atenció als canvis que hem viscut darrerament pel que fa a la manera de consumir la música.
Tot comença per la querella del grup Metallica contra Napster el 2000 -que comportaria la mort d'aquest servei el 2002-, i segueix amb altres fets importants com la comercialització del primer iPod (2001), l'aparició de la botiga d'iTunes (2003), o el neixement de serveis avui en dia tan imprescindibles pels aficionats com MySpace (2004) i You Tube (2005). I com que una cosa porta l'altra, la bancarrota de la cadena de botigues de discos Tower Records el 2006...
Fent un cop d'ull ràpid el "Timeline: The Decade In Music" és prou interessant.