rpala |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 13:38h
Després dels dos primers discos d’At Versaris –suposo que els lectors d'aquest bloc els han escoltat abastament, però per si de cas, aquí va el MySpace– ja vam arribar a la conclusió que el hip-hop en català no era un repte inassumible. Ara, amb el primer disc d’El Nota, constatem que no només és possible, sinó que a més a més és inevitable. L’audició dels quinze talls d’aquest CD haurien de generar dimissions en massa entre les hosts de filòlegs que han propagat la idea que el català no és una llengua viva fora de les aules i l’alta literatura. Aquí va un tall calentet, "Pensa", amb una base de Cut Down Junkies on en Xavi en diu quatre de fresques i amb un final ideal per "celebrar" la caiguda del Mur de Berlin. I si voleu catar-ho en directe, aquest vespre actuen a la finalíssima del Sona 9 a la sala Bikini com a guanyadors de l'edició de 2008. [Més]El títol de l'LP de debut d'El Nota, Anem a fer-ho fàcil, ja ho diu tot: El Nota és bo és perquè fa rap com si lies canutus. Les claus les trobem en les líriques d’en Xavi i en Pau, un
tractat de filosofia urbana de la Catalunya postindustrial,
postmoderna i post-rock català. De l’altra, les bases i la producció
de Dj Bel, un discret i brillant personatge que hauriem de tenir molt en compte, perquè està jugant un important paper en la configuració del so del nou rap català que està naixent
a les catacumbes musicals dels nostres barris i ciutats.
En aquest disc hi trobem de cogombres com “Els barbas”, rap cabareter amb Rodrigo d’At Versaris fent un tête a tête divertidíssim amb El Nota, o “Tampoc és tan difícil”, una cançó que resumeix l’essència d’El Nota: una so que juga amb el soul i altres gèneres d’ànima negra, però que ensenya la cresta a “Another Day” –amb l’antic grup de punk d’en Xavi, FDR, facturant una base en clau de hardcore– i “KNY”, tribut explícit a La Banda Trapera del Río.
Està clar que el rap ha irromput en l’escena catalana per quedar-s’hi, i aquest disc n'és la constatació definitiva.
En aquest disc hi trobem de cogombres com “Els barbas”, rap cabareter amb Rodrigo d’At Versaris fent un tête a tête divertidíssim amb El Nota, o “Tampoc és tan difícil”, una cançó que resumeix l’essència d’El Nota: una so que juga amb el soul i altres gèneres d’ànima negra, però que ensenya la cresta a “Another Day” –amb l’antic grup de punk d’en Xavi, FDR, facturant una base en clau de hardcore– i “KNY”, tribut explícit a La Banda Trapera del Río.
Està clar que el rap ha irromput en l’escena catalana per quedar-s’hi, i aquest disc n'és la constatació definitiva.
