VilaWeb.cat
joanvilaitriadu | Des de les terres meridionals | dimarts, 10 de novembre de 2009 | 20:19h

Aquest és el títol del darrer disc del grup valencià Al Tall, i també de l'espectacle en directe que van presentar anit a l'Auditori de Barcelona i que vaig tenir la sort de viure. Es tracta d'una frase pronunciada, segons sembla, pel rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca, dirigida als seus lloctinents valencians, però que ara el conjunt liderat per l'incombustible Vicent Torrent fa servir per donar vigència contemporània a la figura i l'obra del rei que va fer possible l'actual nació catalana, tal com molts l'entenem avui. Es una cantata monogràfica dedicada a Jaume I, en la línia de la que Al Tall va dedicar, ja fa algunes dècades, a la desfeta d'Almansa de 1709. És més que això, tal com vaig poder comprovar ahir en un concert emotiu i intens, és una reflexió aguda sobre la vigència de l'obra empresa per aquell rei català, conegut pel "Conqueridor" (erròniament, al meu parer, perquè no és el de la conquesta el concepte bàsic que n'hauriem d'extreure), i del qual es van complir 800 anys del naixement el febrer del 2008 (vegeu aquest post), entre actes oficial deslluïts i la indiferència general de la població.
(N'hi ha més)


Vaig gaudir del concert d'Al Tall d'una manera íntima i emocionada. Ja em va colpir, d'entrada, la presentació de la Núria Cadenes, la periodista "del Sud", segons ella mateixa es considera, que amb una dicció i una cadència gairebé perfectes -malgrat els nervis que estic segur que patia-, va exposar amb gran claredat les raons per les quals creu que Al Tall fa una proposta musical i de discurs de reconstrucció nacional ben vàlida avui dia. De la cantata, em van agradar unes peces més que unes altres, però especialment emotiva és la que tanca l'espectacle,  titulada "Des de la tomba", en la qual Jaume I, des de la tomba, reflexiona sobre els temes cabdals del seu llegat, no sempre ben entesos en els segles posteriors a la seva mort i enumera:

Jo sóc els Furs de València, / jo sóc el Consell de Cent, / jo sóc el vostre país / com fiu son establiment, / sóc l’expansió de la llengua, / contra els amos sóc el dret, / jo sóc el vostre país / amb el que us he compromés, / sóc l’ordenació jurídica, / sóc el Consolat de Mar, / sóc el parlamentarisme, / sóc la Generalitat, / jo sóc la sobirania, / sóc quatre barres de sang.

i alhora, repeteix, afligit: "no sóc res, no sóc ningú, només misèria", fastiguejat de ser evocat per tothom però sense aprofundir en el seu missatge de fons:

Deixeu doncs descansar les meues restes, / només acataré el vostre homenatge / quan no em tracteu com farsa de folclore /i defenseu la meua obra amb coratge.

I acaba la cançó i també tota la cantata, amb aquests dos versos tant i tant esperançadors:

No sóc res, no sóc ningú, només misèria, / però el vostre futur des de mi arranca.

L'aparició dels dos artistes convidats, Tomeu Penya i Jan Maria Carlotti, van ser també moments estelars del concert, tots dos tan diferents entre ells i alhora complementaris. Sorrut i estàtic com sempre, però pletòric de veu encara, Tomeu Penya va aportar el matís dolç de la llengua en cantar la "Cançó des de Mallorca", la visió del musulmà habitant del Pla que es veu desplaçat per l'arribada del rei en Jaume. Carlotti, una veritable sorpresa per a mi (no l'havia vist mai actuar), va aportar el matís del món occità, que va quedar definitivament escapçat del nostre durant el regnat de Jaume I. Amb una veu aguda i molt expressiva, el provençà va cantar "Ab greu consire", un poema en occità de Bernart Sicard (1230), en el qual demana ajuda al rei Jaume per fer front als francesos: Ai! Tolosa, Provença / i la terra d’Argença, /Beziers i Carcassona, / cóm us vaig veure i com us / veig!.
 
Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Escrits fets des de la profunda estimació que sento pel País Valencià
  • Notes escrites amb el paisatge de Pardines davant
  • Persones a les que estimo o he estimat, persones a les que dec coses, persones que admiro, persones a les que dedico apunts al meu bloc
  • La professió des de dins, la unió dels qui creiem que es pot fer un altre tipus de periodisme, si ens ho proposem i no som tan mesells
  • Apunts que neixen del més endins amb el desig de ser compartits
  • Tot allò que ens acosta a l'alliberament complet del nostre poble

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats