L’èxit de la manifestació i els actes del 7 de noviembre a Perpinyà, recordant el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus que dividia Catalunya i annexionava a la força Catalunya Nord a França, segur que serà una veritable injecció de vitamines per a la gent nord-catalana que lliura, dia a dia, un combat persistent i silenciat, especialment dur en uns moments en que França vol reforçar la seva identitat unitarista i el govern treu el Cristo-gros de la laicitat republicana: la bandera tricolor i la Marsellesa. Res de nou , per altra part, des de temps de Napoleó.
La coincidència amb l’aniversari de l’enderrocament del mur de Berlin era escaient, encara que el que ens separa als catalans del nord i del sud no és tan físic si que és un veritable mur mental que també haurà de caure. Les experiències transfrontereres, com les que comentava en un altre post sobre el Segre, les col.laboracions en materia sanitària, educativa o turística, el necessari manteniment amb la TDT d’un espai comunicacional compartit, la progressiva creació d’un marc de referències comú, la recuperació del prestigi per a la llengua propia, etc, ens han de fer optimistes en la mesura que siguem actius. Les col.laboracions de l’escola de rugbi de Sant Boi amb els nins i nines de Rivesaltes, per exemple és un element positiu en aquest camí.
Fa 30 anys es va fer en aquelles terres nord-catalanes, a Rià, a prop de Vilafranca de Conflent, l’acte fundacional d’un nou partit polític Independentistes dels Països Catalans ( IPC), que reivindicava la Reunificació, no com a recurs retòric sinó com a realitat política i que aglutinava militants dels dos costats de la ratlla. Per primera vegada hi havia una organització política que abastava tot el territori i segurament aquest va ser un dels actes més rupturistes d’IPC: la seva constitució, al llarg de la nació que no se sotmetia a la legalitat estatal i regional que havien imposat Espanya i França.
Les fotos són d’aquell mateix dia de 1979: la colocació d’una placa commemorativa al Castell de Rià – Als orígens de la nació catalana. Per la reunificació dels Països Catalans- i la visita dels gendarmes alertats per la gentada i les banderes en unes ruïnes que per ells no només tenien un incert sentit local. La colocació de la placa va ser autoritzada pel batlle de Rià, però la cèl.lula local del Partit Comunista Francès va demanar la seva retirada al diari L’independant de Perpinyà, ja que atemptava a la unitat francesa. La placa es va quedar, encara que ha sofert algún que altre atemptat a cop de mall.
