xcapdevila |
dilluns, 9 de novembre de 2009 | 23:50h
Avui fa 20 anys que va començar a caure el mur de Berlín. Que va començar a caure... perquè del tot del tot em sembla que encara no ha caigut. Al menys no ha caigut del tot si amb la caiguda havien de culminar les esperances de tanta gent, que pensava, que pensàvem, que amb aquella injusta barrera física però també simbòlica s'acabarien moltes altres barreres reals que no només continuen sinó que sovint s'incrementen.
Però avui és un dia per commemorar i, si més no, per renovar l'esperança que la caiguda de tots els murs encara és possible. M'hagués agradat estar a Berlin avui; de fet, quan vaig anar-hi a l'abril vaig mig prometre'm tornar-hi a la celebració dels 20 anys de la caiguda, tot i que al novembre -final de temporada- és mal moment per a escapades de la feina.
No només per recrear la nostàlgia, sinó per recordar aprendre i reflexionar és molt interessant repassar aquests dies diaris i revistes que parlen amb el desapassionament de la perspectiva història, d'aquell mur, de l'Alemanya de l'Est i de la ciutat dividida on els més estranys eren els berlinesos occidentals. Us recomano el seguiment que n'ha fet Vilaweb ( http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3653452). No en va, el seu director, el Vicent Partal, va viure en directe la caiguda del mur com a enviat especial de TVE-Catalunya d'on era redactor d'internacional, fitxat uns parell d'anys abans per un magnífic cap de la Secció de Política que era el menda; el Vicent està preparant una "llibreta de Berlín" que publicarà aviat, sobre aquella vivència, en parla al seu bloc ( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150256) a on hi ha també una impagable foto del moment. I no us perdeu tampoc el magnífic mail obert que escriu el nostre ambaixador Martí Estruch ( http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3653083 ) responsable de que una de les peces del gran dòmino que avui commemorava la caiguda, portés el segell de la Generalitat de Catalunya.
He afegit un acudit genial del KAP sobre altres murs, i aquests no només mentals sinó també físics. (Als arxius d'aquí sota)
Maybe I would be more into the planetarium if it didn’t look like places for rolex watches were an afterthought. The set comes with four piece replica wathces that are each slight different versions of the Louis Moinet Vertalis Tourbillon watch. The case and overall design is carried over. but each replica watch here is a bit different. The pudding is all in the dials. Be it in 18k white gold or rose gold. Starting with the top down. the first watch is the watches21. Each of the Meteoris watches are 47mm wide with complex cases that are made of about 50 parts. thomas sabo have sapphire crystal and one-minute tourbillon manually wound movements.
Martí-* |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 11:14h
Gràcies per les lloances, Xavier! Ahir vaig mirar d'anul·lar la festa sabent que no venies, però l'Angela va insistir molt i finalment ho vam celebrar igualment. Però que caiguin els murs de pedra no vol dir que també caiguin els mentals: són durs, aquests, també.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
