Canals era un poble desconegut per a mi. Fins dissabte és clar. El Pau i la Lara m'esperaven a l'entrada del poble i no trigaren en descobrir-me els carrerons antics de la vila que nasqué entre el riu Cànyoles i els dels Sants. Visitàrem l'església i la plaça on cada any s'alça una de les fogueres més poderoses de les que cremen al país per Sant Antoni. També el plataner monumental conegut com La Lloca (allò on busquen ombra, on s'ajoquen, els majors a l'estiu) que dóna nom al Centre Social Autogestionat on vaig conèìxer un bon grapat de joves organitzats en l'AJ L'Escarot. Amb ells, i amb altres veïns de la comarca, Vam estar-nos una hora i mitja ben bona preguntant i responent fins que muntàrem a Montesa pels caminals de tarongers. I allí, sota el castell en runes, acomiadàrem amb cervesa i carn torrada una altra nit de viatges i descobertes. Pobles de La Costera, entitats, casals i grups de música com 1000 batalles, un banda jove (hereva de la Taronja Metàlika) que comença a guerrejar en aquestes latituds. Salut i ànims companys!
