bielmamengual |
diumenge, 8 de novembre de 2009 | 22:13h
He vist les ones altes, marronoses d'alga seca, sobre la platgeta de Son Verí, entremig d'un vent d'uest que em feia travelar quan caminava.
He sentit el fred humit atacant a les totes.
He mirat la llum malalta d'un cels grisosos de cúmulonimbus que formaven escenografies de por.
M'he tancat a llegir i escoltar Chut Baker.
L'amic J. M. Castellet s'ha passat tot l'horabaixa contant-me coses de Gabriel Ferrater, de Joan Fuster, de Terenci Moix, d'Alfonso Comín, de Carlos Barral i de Manuel Sacristán. La veu de Castellet és apassionant, per això he passat un guster llegint Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos. (Edicions 62).
He sentit el fred humit atacant a les totes.
He mirat la llum malalta d'un cels grisosos de cúmulonimbus que formaven escenografies de por.
M'he tancat a llegir i escoltar Chut Baker.
L'amic J. M. Castellet s'ha passat tot l'horabaixa contant-me coses de Gabriel Ferrater, de Joan Fuster, de Terenci Moix, d'Alfonso Comín, de Carlos Barral i de Manuel Sacristán. La veu de Castellet és apassionant, per això he passat un guster llegint Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos. (Edicions 62).
Castellet ha tornat a fer diana. Com en el magnífic text Les escenografies de la memòria (Edicions 62).
Sap conjugar, amb un prosa planera i atractiva, les peripècies d'uns encontres amb els personatges que ens il·luminen els anys crus i durs de la dictadura franquista, i el punt de vista propi per la qual cosa el llibre mentre descriu els altres pinta una imatge del mateix Castellet plena de sinceritat i de record viu.
Més llibres així fan falta a la literatura catalana.
Confessions subjectivíssimes de persones que han viscut el segle XX i que el conten a través de la seva dicció personal, ad hominem.
Castellet, gràcies!!!!
Sap conjugar, amb un prosa planera i atractiva, les peripècies d'uns encontres amb els personatges que ens il·luminen els anys crus i durs de la dictadura franquista, i el punt de vista propi per la qual cosa el llibre mentre descriu els altres pinta una imatge del mateix Castellet plena de sinceritat i de record viu.
Més llibres així fan falta a la literatura catalana.
Confessions subjectivíssimes de persones que han viscut el segle XX i que el conten a través de la seva dicció personal, ad hominem.
Castellet, gràcies!!!!
