Ahir vaig assistir a la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus, que tres-cents cinquanta anys després encara divideix Catalunya. Com cada any, a més, és la data en què clou el Correllengua, que durant mesos ha recorregut els diversos punts del nostre país.
Tres-cents cinquanta anys no han estat, però, suficients per esborrar la catalanitat del nord de Catalunya, però gairebé... Sort n'hi ha, però, d'una xarxa de parlants (com a l'Alguer, com a la ciutat d'Alacant) que continuen fent viva la llengua (des de l'escola, des d'alguns mitjans de comunicació, des de la música, des de la política...) que fa que la llengua no acabi de morir...
Passant la frontera, no deixes de pensar com de mal ha fet, com ens ha arribat a separar, com ens ha arribat a fer d'espanyols o de francesos, i com les llengües d'aquests s'han fet omnipresents a casa nostra (especialment el francès). I com són d'immutables, malgrat europes, transicions, maigs del 68... que, fins i tot, encara hi ha policies que es dediquen a fotocopiar els carnets d'identitat de persones que, en el marc de la Unió Europea, exerceixen el seu dret a manifestar-se en un altre Estat -a la frontera de la Jonquera es van fer aturar diversos autocars de Catalunya Sud i es va procedir a identificar tothom! I tan mutables com han estat les fronteres en altres llocs (demà es commemoren els 20 anys de l'ensorrament del mur de Berlín i dels grans canvis fronteres d'Europa de l'Est)...
Després de més de 28 anys d’existència, la nit del 9 al 10 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín, un fet que va ser el punt de partida perquè, un any després, fos possible la reunificació alemanya. Per primera vegada, després de la 2a Guerra Mundial, aquelles fronteres europees, que ens havien presentat com inqüestionables, inalterables, eternes, es començaven a moure. Jalta, on els Estats Units, la URSS i el Regne Unit havien decidit el món, començava a passar a la història.
El procés de desintegració de l’antic bloc soviètic, que tot just estava començant, va significar un procés imparable de processos d’independència d’aquelles nacions que havien quedat amagades en estats artificials després de la Primera Guerra Mundial (Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia...), o que, malgrat revolucions, havien quedat dins de l’òrbita soviètica perquè formaven part de l’imperi tsarista rus (Ucraïna, Bielorússia, la zona del Caucas...), o que, senzillament, havien estat ocupades militarment per l’exèrcit soviètic durant la 2a Guerra Mundial (Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia, part de Carèlia... ). De fet, s’estava encetant una onada d’independències tan important com la que havia succeït després de la 1a Guerra Mundial. Una primera, als anys 90: Estònia (1991), Letònia (1991), Lituània (1991), Ucraïna (1991), Bielorússia (1991), Armènia (1991), Azerbaidjan (1991), Macedònia (1991), Geòrgia (1991,Eslovènia (1991), Moldàvia (1991), Croàcia (1991), Bòsnia i Hercegovina (1992), Txèquia (1993), Eslovàquia (1993). I una segona, en l’actualitat: Montenegro (2006), Kosovo (2008), la independència del qual no ha estat encara reconeguda per l’Estat espanyol, per causes que la premsa internacional no dubta de qualificar d’internes). Sort que les fronteres europees eren immutables!
I, nosaltres, com ja va passar després de la 1a Guerra Mundial, on, per cert, van participar voluntaris catalans amb l’esperança d’internacionalitzar el cas català (com havien fet altres nacions europees), ens hem quedat veient com anaven succeint uns fets que aquí semblaven impossibles. Segurament, la diferència la trobem en el fet que a l’Estat espanyol hi va haver transició (pautada i tutelada) i que a l’Europa de l’Est va haver-hi ruptura amb les anteriors estructures estatals, que van fer –i encara ho estan fent– possible la independència d’algunes nacions que dos dies abans, metafòricament parlant, haguessin pensat que era impossible accedir a un estat propi. Els exemples d’Eslovàquia i de Montenegro són prou significatius. A Montenegro, un país on havia estat frenat qualsevol procés independentista, al referèndum per la independència de 2006 hi va participar el 86,5% del electorat: a favor de la independència va estar el 55,5% (230.661 vots) i per la unió el 44,5% (185.002 vots); el parlament de Montenegro va proclamar la independència el 3 de juny i aquesta fou reconeguda per la Unió Europea, Sèrbia i els altres estats de l'ONU. Sembla fàcil, però ja sabem que nosaltres vivim en un estat on, sense vergonya, alguns polítics parlen directament de prohibir i de perseguir judicialment consultes populars no vinculants com la que es va fer fa pocs dies a Arenys de Munt.
L’Estat espanyol, la seva Espanya, és, com diu Joan-Lluís Lluís referint-se, sorneguerament, a França, etern, inqüestionable, i així ens ho han volgut fer creure als catalans durant anys. La història recent ens demostra el contrari: les fronteres estatals poden canviar i adaptar-se a les realitats nacionals. I moltes vegades s’ha fet d’una forma escrupolosament pacífica, com seria el cas de Txèquia o d’Eslovàquia, i mitjançant mecanismes democràtics. Potser ha costat de veure, potser ho fem tard, però Arenys de Munt va demostrar que hi ha molta més gent per l’independentisme, com va passar en molts dels ara estats que hem citat en aquest article, que no pas la que aparentment sembla que hi hagi (potser és que mai no hem tingut l’oportunitat d’opinar sobre aquest tema...?). En altres apunts analitzarem l'evolució de la llengua pròpìa d'aquests països (Estònia, Letònia, Liutània, Geòrgia, Armènia, Eslovàquia...) per adonar-nos si és important o no ser independents...
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
