Ahir dilluns, arran de l'entrevista de Mas al Diari de Girona, afirmava que no votaré CiU perquè aquest partit exclou d'entrada i abans d'hora un referèndum d'independència per a la legislatura 2010-2014. Algunes veus han corregut a acusar-me de demagog o a fer-me veure que hi ha altres partits que primer diuen que sí i després és que no, sense anomenar-ne cap de manera explícita però deixant-ho ben fàcil de deduir. En d'altres casos sí que s'hi han referit de manera explícita. Molt bé. Parlem d'Esquerra, doncs.
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el meu vot serà el resultat d'una tria entre les forces polítiques que es comprometin a fer una declaració unilateral d'independència i un referèndum de ratificació en la legislatura per a la qual es presenten i en cas que hi hagi una majoria parlamentària que ho permeti. Ho subratllo de nou perquè pot semblar una obvietat, però és el desllorigador de moltes coses.
Reagrupament, per exemple, es presentarà amb aquest objectiu, però és evident que si aquesta majoria no hi és no podrà dur-se a terme la declaració unilateral. I ningú no acusarà Carretero de traïdor. El que Reagrupament no farà és declarar la independència pel seu compte amb els diputats que hagi pogut obtenir i els qui s'hi vulguin afegir si no són majoria. Aleshores, segurament, passarà a l'oposició.
I és que, al cap i a la fi, i deixant de banda ara moltes altres qüestions, aquesta és la diferència entre el que proposa Reagrupament i el que proposa Esquerra: la resposta a la manca de majoria parlamentària, l'estratègia per gestionar el "mentrestant". Uns opten per l'oposició i altres per formar el govern que es pugui d'acord amb el seu perfil ideològic.
L'entrevista de Mas al Diari de Girona ens recorda una realitat tossuda i persistent que explica l'actuació d'Esquerra: malgrat que a CiU hi ha encara molts independentistes (i dic encara perquè hi ha hagut algunes baixes ben simptomàtiques) encara no es pot comptar amb el partit per declarar la independència. I això és una realitat.
Dit això, és evident que poso la mateixa condició a Esquerra que a CiU, però no els exigeixo que es quedin a l'oposició si de les eleccions no en surt la majoria parlamentària que permeti iniciar el procés. Només els demano que no sentenciïn abans d'hora com fa Mas, que diu que aquesta majoria no existeix quan les eleccions no estan encara ni convocades. Si es donés el cas que Esquerra no pot assumir aquest compromís em resultaria incomprensible i ja avanço ara públicament i amb la veu ben clara que no votaria ERC.
Si algú d'ERC llegeix això i vol deixar-me tranquil com a votant i, de rebot, deixar-hi moltes altres persones, pot fer declaracions o penjar apunts o comentaris o allò que vulgui, però de fet aquesta és una condició per a les eleccions i per a això, de moment, encara no tenim una data oficial.
Reagrupament, per exemple, es presentarà amb aquest objectiu, però és evident que si aquesta majoria no hi és no podrà dur-se a terme la declaració unilateral. I ningú no acusarà Carretero de traïdor. El que Reagrupament no farà és declarar la independència pel seu compte amb els diputats que hagi pogut obtenir i els qui s'hi vulguin afegir si no són majoria. Aleshores, segurament, passarà a l'oposició.
I és que, al cap i a la fi, i deixant de banda ara moltes altres qüestions, aquesta és la diferència entre el que proposa Reagrupament i el que proposa Esquerra: la resposta a la manca de majoria parlamentària, l'estratègia per gestionar el "mentrestant". Uns opten per l'oposició i altres per formar el govern que es pugui d'acord amb el seu perfil ideològic.
L'entrevista de Mas al Diari de Girona ens recorda una realitat tossuda i persistent que explica l'actuació d'Esquerra: malgrat que a CiU hi ha encara molts independentistes (i dic encara perquè hi ha hagut algunes baixes ben simptomàtiques) encara no es pot comptar amb el partit per declarar la independència. I això és una realitat.
Dit això, és evident que poso la mateixa condició a Esquerra que a CiU, però no els exigeixo que es quedin a l'oposició si de les eleccions no en surt la majoria parlamentària que permeti iniciar el procés. Només els demano que no sentenciïn abans d'hora com fa Mas, que diu que aquesta majoria no existeix quan les eleccions no estan encara ni convocades. Si es donés el cas que Esquerra no pot assumir aquest compromís em resultaria incomprensible i ja avanço ara públicament i amb la veu ben clara que no votaria ERC.
Si algú d'ERC llegeix això i vol deixar-me tranquil com a votant i, de rebot, deixar-hi moltes altres persones, pot fer declaracions o penjar apunts o comentaris o allò que vulgui, però de fet aquesta és una condició per a les eleccions i per a això, de moment, encara no tenim una data oficial.
No negaré que l'actual direcció d'Esquerra vulgui la independència, però no semblen tenir gaire clar amb quins instruments es construeix i quines complicitats cal buscar.
Pel que fa als partits, crec que Esquerra els compleix tots dos, la CUP també, el Reagrupament també, però CiU li fallen els dos: ni ha proclamat la independència tenint majoria, ni fa campanya per fer nous independentistes.
Un altre tema és el com: com es treballa per arribar a la majoria. Aquí és on discrepo de CUP i RCat: els primers, perquè exigeixen un compromís ideològic revolucionari molt minoritari en tot el món occidental, cosa que espanta més que atreure nous independentistes, i que té un sostre, com demostra el comportament electoral d'ICV, per exemple.
Reagrupament té un problema semblant: estaria bé si la majoria potencial ja hi fos, i només calgués radicalitzar-la (com podria ser al Québec o a Escòcia), però el nostre problema és que la majoria social potencial no hi és: tenim un 55% de castellanoparlants per un 35% de catalanoparlants i un 10% d'altres llengües. Si fem, com el Carretero, que la frontera entre "ells" i "nosaltres" passi per criteris ètnics, ho tenim molt fotut, perquè ells són majoria. Perquè la seva estratègia funcionés, caldria convertir-los en ètnicament catalans, i a sobre nacionalistes, cosa molt difícil, com saben els sociòlegs i historiadors.
La manera més ràpida seria que els que se senten espanyols, almenys no interfereixin, que no votin en contra. On sí que pot fer feina Reragrupament, en canvi, és en radicalitzar el votant de CiU, que ja és més o menys nacionalista català, però encara no és independentista (per culpa de CiU). Aquest és l'altre sector a treballar.
Potser seria una prova del cotó si un partit tingués 67 o més escons al Parlament i, en lloc de proclamar la indepèndència, votés la LOFCA. Però mentre no hi hagi aquesta majoria, les raons per votar o no una llei han de ser d'un altre tipus. Cal que no oblidem mai el "mentrestant", mentre no siguem independents.
Malauradament, des de la República cap partit independentista ha tingut aquesta majoria al Parlament.
Si de cas, se li podrien demanar responsabilitats als que han tingut tres majories absolutes sols i que no tan sols no han proclamat la independència, sinó que han votat totes les lleis de finançament espanyoles quan governaven.
Diria que reagrupament no posa fronteres ètniques, o almenys això és el què m'ha semblat a mi després de sentir a en Carretero o entrar a la seva web oficial (http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=1360&Itemid=1). Seria un greu error si ho fes així.
I pel què dius que Esquerra compleix les dues condicions, crec que va votar en contra no fa gaire temps d'una iniciativa popular de caire independentista, adduint no sé quina bestiesa... És a dir, que a l'hora de la veritat, tampoc la compleix, imagino que per no trencar el govern. Per això millor estar a la oposició, que almenys no tens les mans lligades.
I deixeu-me aclarir que no sóc de reagrupament, que pel comentari pot semblar que ho sigui.
En primer lloc, no em referia a què
Reagrupament estabelixi fronteres ètniques explícites, sinó de les implícites:
per a ells, per a ser independentista cal ser abans, quasi obligatòriament, nacionalista i patriota;
tot això de considerar "traïdors" els que pacten amb el PSC (sense aturar-se a pensar si això afavoreix, dificulta o és indiferent per a accedir a la independència), o prioritzar les raons més ètniques (moltes de les quals comparteixo, és clar) que no pas les més pràctiques per a defensar la independència, no només no ajuden a atreure la gent que se sent nacionalment espanyola, sinó que l'espanten. Si aquests aquesta gent fossin una minoria petita, encara... Però resulta que són la majoria, i contra ells segur que mai serem independents.
Pel que fa a ERC i la ILP: és massa simplista deduir que ERC no compleix aquesta condició pel fet de no admetre-la a tràmit. A veure: tothom té clar que un dia caldrà saltar-se la legalitat espanyola, ja sigui per fer una proclama al Parlament, ja sigui per fer un referèndum a nivell nacional.
Però haurem d'afinar molt bé el tret i triar bé el moment de saltar-nos la legalitat, perquè si falla no ho podrem repetir durant molt de temps. La ILP simplement no seguia la legalitat, i el referèndum s'hauria prohibit abans de poder-se ni convocar. Per això, no calia entrar una ILP al Parlament.
Pel mateix motiu que ningú no dubta que l'alcalde d'Arenys de Munt sigui independentista pel fet d'acatar la legalitat i fer la consulta al Centre Moral en lloc de l'Ajuntament, és injust dubtar de la voluntat independentista dels que van votar en contra de la ILP. El President Benach li ho va aclarir molt bé a l'alcalde Mora.
Ha ha ha, cada dia us supereu més, a PSOEsquerra!
Per cert, l'alcalde d'Arenys de Munt ja està fent actes amb Reagrupament. Sembla que cada cop més gent s'adona de què és Esquerra: la crossa estelada del PSOE.
Pel que fa als teus comentaris sobre ERC, està clar que digui el que digui no et faré variar ni un milímetre la teva opinió, així que prefereixo llençar-te un repte: em jugo un sopar on tu vulguis que ERC no repetirà tripartit el 2010 -el lloc el tries tu. Si vols -i ell accepta-, per mantenir l'anonimat li pots donar les teves dades al Xavier Mir.
Em jugo un sopar que ERC no repetirà el tripartit encara que sumi, i és més, Puigcercós ja ho ha dit: una condició per pactar serà el dret a decidir, i no veig que el PSC hi sigui gaire favorable (i CiU ja ho veurem).
Per cert, això que dius que ha dit el Puigcercós és fals, i et repto a dir on ho ha dit (no cal que sigui "diverses" vegades, només una de sola).
Puc entendre que vulguis que ERC perdi, però les teves falsedats tampoc engalipen a ningú.
-El tripartit 3 està fet.
-No dic que no, però falta que sumem.
I sobre la credibilitat d'en Puigcercós, podem recuperar aquesta entrevista d'abans de les eleccions del 2006:
"Per a qualsevol acord posarem damunt la taula marcar un nou horitzó que vagi més enllà de l'Estatut."
"Serem companys de viatge d'aquells que vulguin un nou horitzó per a Catalunya."
...el resultat ja el sabem. Ho sento, Pau: que t'aprofiti "Esquerra", que molts ja n'hem sortit escaldats i no volem més PSOE.
Si quan Mas diu que "no descarta tornar a pactar amb el PP", o en Carretero diu que "pactaria amb el diable", t'ho prens de la mateixa manera, et veig una llarguíssima temporada a l'abstenció.
Per cert, si tu no vols més PSOE, jo el que no vull és més dependència d'Espanya (que, de truc, vol dir també més PSOE, el de debò, el que mana a Madrid, no el que governa a Barcelona). En altres comentaris ja he explicat per què pot ser útil pactar amb el PSC de cara a eixamplar la base dels favorables a la independència, però si cal t'ho repetiré tantes vegades com vulguis.
I per acabar, segueixo pensant que ERC no tornarà a reeditar el tripartit el 2010, no només perquè hi diguin, sinó perquè les circumstàncies han canviat, i ja no té el sentit que tenien els dos primers. Així que, si d'ERC depèn, pactarà amb CiU o anirà a l'oposició. M'hi jugo un sopar, sumin o no sumin, és clar. Tu tries el lloc.
No és que ho digui jo, és com són les circumstàncies d'ara i les del 2006. L'expressió "nou horitzó" permetia incloure, efectivament, el PSC, malgrat que a tu et sembli insuficient. Llegeix tota l'entrevista sencera, i veuràs que el pacte amb Montilla era una possibilitat ben present. Segurament al prop de 30% de votants d'ERC que no són independentistes militants potser no els ho sembla tant d'insuficient. I als centenars de milers de catalans que se senten nacionalment espanyols, que han votat PSOE sempre que s'han sentit amenaçats, segurament tampoc.
Com ja he dit altres cops, no serem mai independents contra aquesta gent (per exemple, identificant la lluita per la independència a l'odi a algú com en Montilla). Si diem que amb algú com ell, per ser com és, no hi podem pactar mai, estem deixant fora de la possibilitat de votar la independència al grup ètnic majoritari -i per tant, decisori- a Catalunya.
Comprenc que a tu t'agradaria més aconseguir la independència amb les poques desenes de milers de gent com tu (o jo, que en moltes coses segur que coïncidim), però jo ja fa temps que he vist que no som prou ni de lluny. Per què et penses que el PSC guanya de carrer totes les eleccions menys les catalanes a Catalunya? Repeteixo, en aquestes circumstàncies, calia ni que fos un sol cop, fer Montilla (o Corbacho, o la De Madre, tant és) president. Com calia fer una reforma de l'Estatut, per fer veure a la gent el veritable límit de l'anomenat Estat autonòmic, malgrat que els independentistes no volem estatuts, sinó la nostra Constitució.
Quan dic que és molt improbable un tercer tripartit (tot i que ERC, com qualsevol altre partit, Carretero inclòs, no s'acabarà de mullar en cap sentit oficialment), és per la mateixa raó que no hi haurà un altre Estatut després d'aquest: perquè amb una vegada d'exemple n'hi ha més que suficient.
Tu, és clar, pots creure-t'ho o no, de la mateixa manera que pots interpretar les paraules literalment o inventar-te'n el sentit. Però per si de cas, et reitero l'oferta: em jugo un sopar que, si sumen (si no sumen, no cal), ERC no repetirà tripartit. I tu, si tan clar ho tens en sentit contrari, te'l jugues? Per cert, el que guanyi tria lloc :-)
Si vols, et tornaré la pregunta: en les condicions actuals, ens pots explicar en què votar a favor o en contra de la LOFCA ajuda, dificulta o és indiferent per a avançar cap a la independència?
Noi, si tú mateix no veus les implicacions que hi ha que uns independentistes votin a favor d'una llei que subordina l'Estatut (ja prou retallat) a una llei estatal ... no m'extranya que Esquerra vagi directe al precipici.
Ves votant a Esquerra ... si vols la independència per l'any 3014.
Aquesta situació, lluny de dur al derrotisme, ens ha de fer mirar fredament, objectivament, quines estratègies hem de seguir si volem capgirar-la. Perquè podem capgirar-la, en pots estar segur.
En el tema de l'Estatut i la LOFCA, evidentment tothom a ERC els considera insuficients, com ho pots fer tu, però et repeteixo, quan ERC va votar en contra del text retallat a la Moncloa, ja vam veure on arribava la quantitat de gent que també hi estava en contra: el 10% dels pocs que van anar a votar.
Aleshores, hem de convèncer els que hi van votar SÍ com a mal menor, els que no se senten nacionalistes, però que es veuen tan perjudicats com tu i jo per dependre d'Espanya, etc., que la independència és la solució. Si amb arguments de "tot o res", sense més argumentació, no els convencem, hem de provar-ho d'altres maneres, no quedar-nos així, pensant que el temps sol els farà venir a la "veritat". ERC fa temps que ha deixat de ser un partit essencialista per buscar vies efectives, pensades amb el cap, no amb les vísceres.
Si tu em dónes un argument racional, per dir que el suport a la LOFCA treurà més suports a la independència que no pas el contrari, a mi m'encantarà discutir-lo.
Per cert, si dius que amb ERC la independència és per al 3014, em pots dir qui té la recepta màgica per obtenir-la abans d'una manera diferent? A veure si em demostres que en les circumstàncies actuals n'hi ha una de millor... I dic demostrar, no dir que és la millor simplement perquè és la que et fa sentir millor a tu i prou, és clar!
espanyola que són incapaços de sortir-se de les regles de la metròpoli.
Tú, independentista, penses que el CIS és fiable? Mare de Déu Senyor, que deia en Higgins ...
Quan dius "els que no se senten nacionalistes" estàs utilitzant la
mateixa terminologia que els de Ciudadanos, que el PSOE o el PP. I a part, no diu Carod que
ERC no és nacionalista?
El suport a la LOFCA és negatiu perque ajuda a perpetuar un engany, perquè ells juguen amb les cartes marcades i faran (i donaran) el que els dongui la gana. És una nova presa de pèl, com va ser l'Estatut del 78 (amb centenars de competències no traspasades) o el nou Estatut o la llei de dependència (votada per ERC). I ERC ha participat voluntàriament en aquesta presa de pèl. ERC està fent de marca blanca dels socialistes. No atreu vots socialistes a l'independentisme, sinó que recull vots independentistes pel socialisme (espanyol). Elisenda Paluzie ja ha explicat a bastament l'engany que suposa el nou finançament. ERC, votant a favor, participa de l'engany.
Aquí l'únic que parla clar i diu que l'importa un rave tota la comèdia
en clau espanyola de com acabarà aquesta entabanada de l'Estatut, és el
doctor Carretero. ¿Quan serem valents de passar de l'eterna presa de
pèl d'Espanya i fer el que convè a Catalunya sense estar pendents
d'Estatuts, del TC, de Zapatero...?
És a dir, malgrat ells i els seus discursos, el millor favor que fa Esquerra al país és suïcidar-se traïnt-lo.
I sí, és clar que l'està traïnt, no fotem.
Un partit que practica un "mentrestant" manifestament incoherent amb el supòsit final no mereix cap credibilitat, zero.
A un partit que esperes que "guanyi" el votes pel què diu que farà si guanya. Per això no votaré CiU, perquè ja ha dit que res de consulta general que no hi ha prou massa social (és a dir, si els votes, és que no hi ha prou massa social, ergo, votar-los deu ser votar unionisme...).
A un partit que esperes que no tregui majoria absoluta, com ERC, el votes pel què diu que farà "mentrestant" no la tingui. I si és col·locar-se amb els xoriços baixllobregatins de torn per fer política filosociata, hispanòfica i histèricament anticatalanista...doncs bé...tot es pot argumentar. Però a mi dubto que em convencin que és una opció solvent.
Abans deia el millor que ha fet ERC pel país. Ara diré el pitjor que ha fet: alimentar el PSC dignificant-lo i consagrar CiU com una alternativa.
En primer lloc, no em referia a què Reagrupament estabelixi fronteres ètniques explícites, sinó de les implícites: per a ells, per a ser independentista cal ser abans nacionalista i patriota; tot això de considerar "traïdors" els q