Xe, mira si ens ho estem passant bé damunt l'entaulat que fins i tot Pau Riba du el ritme amb el peu i «somriu i pica de mans»; això pensava jo despús-ahir a Manresa: Marc Sempere Moya ens comboià a Catalina, el Belda, Botifarra, drut, Héctor Arnau, Marc Serrats, Miquel Gil, servidor, l'adés nomenat Riba i l'estrela de la nit, el genial Pepe Rovira d'El taxista ful. El Marquet dels collons és únic per a obtindre favors institucionals dels fons principatins i desviar l'or català cap a empreses més aïna utòpiques, però impregnades d'un surrealisme valencià no exempt de cert mesinfotisme nihilista: el pes específic de l'aportació valenciana a l'event es va notar, no només per la paella -molt bona, Bruno!- i la referència constant a Paquito el Chocolatero -que també es podrien haver traduït en uns tostonets d'aperitiu i Sancho en barra-, sinó per la complicitat ara de Botifarra i Catalina, del Micalet Garcia i el Belda tocant per jota, del guitarró mascle del Marc i del femella en mans del Micalet Gil, o l'infalible Héctor Arnau cantant-li a la Russafa i al Sudan.
No voldria exagerar-ho, però em fa la impressió que hem arribat al punt ja definitiu de la decadència del carrer.
Jo no em quedí al xou d'en acabant perquè era hora de sopar i volíem vore el Carles Dénia, però immediatament darrere de la nostra xarlotâ Marquet i companyia presentaven disc i nou projecte: el grup Carrer Present, l'enèsim conjunt de la Iguana Contestana després de Belmondo, Jalea Real, iX i no sé si me'n deixe algun altre. La foto, d'un carrer present en el mapa de Manresa: el del joc de la pilota (!), encara que no sé com jugarien, que era un carreró empinat...
