Recorda que des de sempre ha sigut com és ara i es reconeix en el tarannà dels seus pares.
El pare sempre ple d'energia, sempre insaciable, agosarat, valent i un xic idealista malgrat el fort arrelament a la terra que va conrear tant de temps.
La mare pacient, bondadosa i noble, una dona també valenta de la manera que saben ser valentes les dones, a peu dret i amb la mirada sempre més lluny i més endins. Amb aquell estimar que a voltes semblava auster però que era molt sòlid.
Pensa que ha
tingut sort malgrat els moments costeruts.
Com quan a voltes la
decepció se li fa present o com quan voldria veure i abraçar als
qui més estima i són lluny.
Fa tres dies que és a casa amb grip i li agradaria saber si és la grip A. Somriu pensant que ja li estaria bé, ella que va proposar a la Teresa Forcades que li mirés si era convenient vacunar-se o no i mira quin batibull s'ha muntat!
Respira fondo i guaita el termòmetre, marca 36°, visca! Si avui al vespre no torna a pujar a 38° pensarà que l'homeopatia realment fa miracles.
Desitja recuperar-se molt aviat sobretot perquè aquests dies a la seva comarca hi ha el futur de Catalunya en joc i ella hi està molt implicada.
Torna a somriure recordant aquella tira on la Mafalda està enfebrada i al llit i quan per fi surt de casa contenta i feliç veu que tots els altres s'han posat malalts.
Li ha anat bé escriure, tenia un tap i els arbres no li deixaven veure el bosc.
De sobte s'adona que li entra un sentiment de tendresa i alegria.
Ostres, si és demà que ve en Joel!
T'estimo bonica :)
Gràcies Carme.Laura.
Una abraçada també.