De
fa unes setmanes i mesos, l’explicació detallada del funcionament de diverses trames
de corrupció omple els diaris, ràdios, webs i televisors. Coneixem els noms i
els sobrenoms dels protagonistes, en veiem les cares, aplaudim la rapidesa d’un
jutge o desaprovem la inoperància d’un altre i fem cara de no entendre res quan
ens parlen de quantitats de diners tan grans que no ens caben al cap, acostumats
com estem a comptar bitllets de cinquanta euros com a màxim. Els noms que hi
associem, gràcies al departament creatiu de cada una de les policies
corresponents, esdevenen interruptor per a les rialles col·lectives quan, en
complicitat amb altres, afirmem que “ja els està bé”, “xoriços!”. I entre una
cosa i l’altra deixem alguns interrogants a l’aire que jo em faig i que no
acaben de trobar una resposta lògica i mesurada. Tinc clar, això sí, que jo no
crec en la corrupció tal com l’han explicada.
Jo
no crec en aquest sistema de partits en què la manca de finançament transparent
i sobretot igualitari se supleix amb les comissions, els regals, els ingressos
a fundacions i el tan ben anomenat tres per cent (tot i que Maragall, com en
moltes altres coses, es va quedar molt curt). Jo
no crec en l’opacitat dels comptes bancaris d’alguns “paradisos fiscals” que si
existeixen no és per deixar-hi els diners resultants del nostre pesat treball
sinó, precisament, per amagar-hi el producte dels robatoris dels grans lladres,
sempre amb corbata i respectabilitat, és clar. Jo
no crec en la preponderància total del món econòmic damunt del polític
representatiu. Qui mana és l’economia i dins de l’economia en els darrers anys
l’economia especulativa financera. Per tant, els polítics fan allò que els
consells d’administració de les empreses decideixen i aquests tenen un únic
objectiu: lucrar-se fins a l’extenuació peti qui peti. Jo
no crec que la corrupció sigui “espanyola” sinó que és plenament catalana,
catalaníssima i de tots els Països Catalans. Els sobiranistes poden estar
contents: tenim lladres propis! Jo
no crec en deixar en mans de professionals de la política les coses que ens
afecten com a individus i com a col·lectivitat. I que a més quan et representin
i vagin contra tu, no els puguis fer fora fins passats quatre anys. Jo
no crec en la mala voluntat de les persones, ni en “la voluntat de ferro dels
patriotes”. Si els deixes gestionar fundacions sense cap mena de control sobre
els diners que toquen, s’envescaran. Jo
no crec en “la lluita contra la corrupció”, ni en les solemnes declaracions
institucionals, ni els periodistes que s’escandalitzen, ni els rics que diuen
“així no”. Jo
crec en les persones, no en la riquesa ni en les “grans persones”. Perquè si
cada “gran llengua” té darrere una història d’extermini i de genocidi, cada “gran
persona” (utilitzada l’expressió com a sinònim de ric o rica) el que té darrere
són milers d’altres persones explotades o directament espoliades. Ho canta La Gossa Sorda i té raó: “ningú
no s’ha fet ric treballant”. Els
Millets, Bigotes, Muñozs, Dobarcos, Canyelles, Camps, Alavedres, Prenafetes,
etc., són una colla de fracassats, perquè a ells els han enxampat, pobrets.
Alhora, són un bon exemple d’una malaltia que ha fet fortuna –mai millor dit-
en els nostres dies i que cal eradicar. I la malaltia no és cap altra que el
robatori com a eina d’escalada social, com a finalitat en ell mateix, com a
patètic reflex d’un últim pis on va l’ascensor que, en el seu ascens, alhora
que menysprea els de baix corona els de dalt com si el robatori –legal o
il·legal- tingués algun mèrit. I contra això encara no hi ha vacuna però sí
“grups de risc”.
Ja feia anys que ho sabíem però pareix que fins que no han sortit a fotos emmanillats no ens ho hem acabat de creure. El que no crec és que els polítics siguin tan dolents i la resta de mortals tan bons. Podeu estar segurs que més de dos dels que els diuen lladres, en el seu lloc haguessin fet el mateix. Si hi ha polítics corruptes, és perquè la societat ho és o, com a mínim, ho tol·lera. I sinó ja m'explicareu com és que després de cada escàndol, el PP continua essent el partit més votat a ses Illes i al País Valencià.
Jo crec que el problema, ho és de sistema. Dubto molt que cap d'aquests presumptes (i confesos) estafadors, es penedeixin de res. Bé, si d'una cosa: que no hagin estat prou hàbils com per ocultar tot rastre delictiu. S'ha imposat un "estil" consistent en l'individualisme més descarat i descarnat en el que tot hi val. El sistema "de veritat", mai reconegut però no per això menys real, és el d'anar obrint-te via com sigui. El sindicalisme (el de les organitzacions UGT i CCOO; ep! que no tots la dels seus afiliats), és un fidel reflex de tot plegat: el que importa és quina posició de poder tens envers l'Empresa i quin paper, en àmbit negociador, alliberats, etc.., "et concedeix" la mateixa. Segons això es queixaran més o menys, reivindicaran més o menys, denunciaran més o menys. Els Millet van en aquesta direcció: tothom vol enriquir-se i ho has de fer trepitjant els altres.., aquest és el contingut del taulell de joc, una espècie de neofeudalisme postmodern, i qui no cregui que és així, potser és que prové del llunyà planeta Mart. Com deia David Mamet: "Always Be Closing", com diuen els americans "mind your Business".
Jo crec que el teu tercer "jo no crec" -la preponderància total del món econòmic damunt del polític- és la mare dels ous de tot plegat: si l'economia no està subjecta a la política no hi ha democràcia. És així de senzill.
Absolutament d'acord amb el que dius. La regeneració democràtica de què parlen alguns (pocs, i els qui ho fan són vetats, com Antoni Castells) no és suficient. L'origen de les corrupcions rau en la mateixa forma que tenim de viure, en el sistema religiós del benefici com a màxima. Per tant, més enllà, molt més enllà de les declaracions i tímides reformes (Sindicatura de Comptes, per exemple) caldria replantejar-ho tot. Però això no és només català o espanyol: és d'abast mundial i posa el dit a la nafra de totes les mal anomenades democràcies del món.
Homònim |
dissabte, 7 de novembre de 2009 | 10:36h
Fas com tots els que critiques ,els condemnes sense ni escoltar-los i et creus un sistema judicial que no deu ser ni constitucional espanyol i que és el TOP reconvertit i sino preguntali a l' Éric Bertran o als detinguts del 92 entre altres centenars de detinguts sense causa al país basc i a per tot i arreu, o als que els hi vàren destrossar el diari Wgunkària o con se digui. Apa que t' estàs lluint si et creus tot el que posen els diaris de paper,per cert amb el paper subvencionat pel sistema.
Vilalta |
dissabte, 7 de novembre de 2009 | 13:40h
D'acord, "homònim" anònim, en defensar la presumpció d'innocència i en fer una lectura crítica dels mitjans del sistema però...
1- La immensa majoria d'aquests que ara s'exclamen del tracte (policíac, judicial, mediàtic...) del detinguts per presumpta corrupció han callat sistemàticament com a princeses d'Astúries davant de la majoria d'operacions de l'audiencia Nacional espanyolam, com ara els casos que esmentes.
2- En els casos en que, a més, es va aplicar la llei anomenada "antiterrorista" l'encarnissament amb els detinguts no es van limitar al no-respecte de la presumpció d'innocència o a portar-los emmanillats a declarar, sinó que molts d'ells van patir la tortura.
3- Aquesta llei "antiterrorista", que facilita la pràctica sistemàtica de la tortura, va ser aprovada, entre altres, amb els vots dels partits d'aquests "presumptes granukhes" (Psc-PsoE i CiU)
4- L'especulació urbanística, que en uns anys ha provocat un augment bestial del preu de l'habitatge, fins al'extrem de convertir en un luxe el que hauria de ser un dret, hauria de ser socialment condemnable, independentment de sentències legal
La corrupció és nacional, la corrupció és permanent. És corrupció aquest sistema polític, i el paper de les ONG, i el paper dels bancs, i el silenci dels grans sindicats. I d'aquesta, quotidiana i ofegadora, no en parlen els mitjans, perquè ells són deutors de la corrupció. La corbata i el xoriço de Santa Coloma és un bon símbol de la societat d'avui, malgrat que els xoriços fan "pudor" de colònia cara, i no d'all i pebre vermell. La industrialització que ara demanen a l'Ebre, i que cada dia es demana per a un lloc o altre, és basat en aquesta corrupció que es ven el sòl, que s'apropia de l'aigua, del vent o del sol, i que ens permet dir que el vicepresident segon de la Diputació no sabia què es feia a la institució, i que els seus companys no sabien què es feia ell. Corrupció informativa i de servei, és tot això. I nosaltres, fent cara de lluç.
Escèptic dels temps que venen doncs fora del grup important de persones que, més o menys, tenen clar el que s'ha de fer (The right thing va dir Spike Lee, crec) però n'hi ha un grup brutalment enorme de població que, com dieu, només ha aprés a viure en aquets món del benfeci i el desperdici (una part important de la joventut no en saben que a l'època de la dictadura anterior hi havia pena de mort, demostrat, i molts/es dels/les que ho saben són d'acord, però sí la darrera moda en jocs de televisió). El perill? Que surti un partit feixista total, amb diferentes imatges que els feixismes anteriors però amb la mateixa línia, que donarà a aquesta gent beneficiària i "desperdiciària" raons, reconegudes per nantros, i recolzades en l'imatge cutre total de polítics, administradors, fomentadors de la cultura o etcètera. Els robatoris no són res de nou, ve de l'època feixista, inicis de la democràcia i primera èpòca "psoezialista" com a poc lluny i s'ha de mirar l'història d'aprop i amb lupa sobretot la més propera i l'oblit, aquest oblit tant perillós, provoca el que he manifestat abans...no hi hauràn barricades però el nostre suport mutu serà fonamental.
Ja feia anys que ho sabíem però pareix que fins que no han sortit a fotos emmanillats no ens ho hem acabat de creure. El que no crec és que els polítics siguin tan dolents i la resta de mortals tan bons. Podeu estar segurs que més de dos dels que els diuen lladres, en el seu lloc haguessin fet el mateix. Si hi ha polítics corruptes, és perquè la societat ho és o, com a mínim, ho tol·lera. I sinó ja m'explicareu com és que després de cada escàndol, el PP continua essent el partit més votat a ses Illes i al País Valencià.
Apa que t' estàs lluint si et creus tot el que posen els diaris de paper,per cert amb el paper subvencionat pel sistema.
1- La immensa majoria d'aquests que ara s'exclamen del tracte (policíac, judicial, mediàtic...) del detinguts per presumpta corrupció han callat sistemàticament com a princeses d'Astúries davant de la majoria d'operacions de l'audiencia Nacional espanyolam, com ara els casos que esmentes.
2- En els casos en que, a més, es va aplicar la llei anomenada "antiterrorista" l'encarnissament amb els detinguts no es van limitar al no-respecte de la presumpció d'innocència o a portar-los emmanillats a declarar, sinó que molts d'ells van patir la tortura.
3- Aquesta llei "antiterrorista", que facilita la pràctica sistemàtica de la tortura, va ser aprovada, entre altres, amb els vots dels partits d'aquests "presumptes granukhes" (Psc-PsoE i CiU)
4- L'especulació urbanística, que en uns anys ha provocat un augment bestial del preu de l'habitatge, fins al'extrem de convertir en un luxe el que hauria de ser un dret, hauria de ser socialment condemnable, independentment de sentències legal
És corrupció aquest sistema polític, i el paper de les ONG, i el paper dels bancs, i el silenci dels grans sindicats. I d'aquesta, quotidiana i ofegadora, no en parlen els mitjans, perquè ells són deutors de la corrupció.
La corbata i el xoriço de Santa Coloma és un bon símbol de la societat d'avui, malgrat que els xoriços fan "pudor" de colònia cara, i no d'all i pebre vermell.
La industrialització que ara demanen a l'Ebre, i que cada dia es demana per a un lloc o altre, és basat en aquesta corrupció que es ven el sòl, que s'apropia de l'aigua, del vent o del sol, i que ens permet dir que el vicepresident segon de la Diputació no sabia què es feia a la institució, i que els seus companys no sabien què es feia ell. Corrupció informativa i de servei, és tot això. I nosaltres, fent cara de lluç.