Que ningú malpensi.
Ni el cas Pretòria,ni el cas Fundació Trias Fargas, ni el cas Millet són el motiu de l'absència dels meus posts.
Tampoc és que m'hagin nomenat nou membre del Consell de les Arts en representació dels músics ara que Bru de Sala ha deixat el càrrec. Al Consell de les Arts no n'hi volen de músics. Ni falta que hi fan!
Però el referèndum sobre la independència que farem a Vic el proper 13 de desembre mereix el màxim esforç de molts.
Jo hi vull seu i hi seré encara que això vulgui dir perdre contacte amb el meu bloc.
Em plau transcriure-us l'article que el bisetmanari el nou9 em publicava a mitjans d'octubre.
Vic no és Arenys, el titulava.
Si el llegiu entendreu que, per uns dies us deixi tranquils des del meu bloc.
Si el 14 de desembre, la societat catalana se sap i es reconeix més sobiranista e independentista, l'esforç que fem a Vic i comarca haurà valgut la pena!
Gràcies i a reveure!
Vic no és Arenys
L’Ajuntament de Vic va aprovar el passat dimecres dia 7 d’octubre la moció que dóna el vist-i-plau a la celebració del referèndum independentista a la ciutat.
La notícia s’ha de calibrar en tota la seva dimensió perquè porta implícita una importantíssima càrrega simbòlica, que, vistos els darrers esdeveniments, tindrà ressò i conseqüències, molt més enllà de la nostra comarca.
Vic no és Arenys de Munt.
Sigui dit amb tot el respecte i admiració cap a la vila del Maresme, la ciutat de Vic quintiplica el nombre d’habitants que el poble d’Arenys de Munt i representa encara avui, i a ulls de molts, la capital de la Catalunya catalana.
No ens podem permetre doncs cap fracàs.
Sóc dels que penso que el sol fet que el nostre Ajuntament hagi donat llum verda a que entitats cíviques locals organitzin la consulta , i ho hagi fet a més en unes votacions que no van mantenir la lògica govern/oposició, això ja representa d’entrada un primer èxit.
Però alhora estic d’acord amb aquells que afirmen que aquest primer èxit es pot convertir en una gran frustració si les coses no surten prou bé.
Diguem-ho doncs ben clar. La consulta sobiranista serà un fracàs a la capital de la Catalunya catalana, si l’índex de participació no supera o almenys no iguala el 40% que va obtenir Arenys de Munt.
Però tornem.hi.
Vic no és Arenys.
Mobilitzar el 40% del cens electoral d’una ciutat de 40.000 habitants, no és el mateix que mobilitzar el 40% del cens d’un poble d’uns 8.000 habitants. I cal a més tenir en compte que els mecanismes repressors de l’Estat, aquells que van caure a la trampa a Arenys, ara actuaran molt més sibilinament.
La reacció ferotge de l’Estat espanyol davant la consulta d’Arenys va provocar que allò que no hagués passat de ser un breu en als diaris nacionals de gran tiratge, es convertís en notícia de primera pàgina. La concentració mediàtica, premsa internacional inclosa, va ser, crec jo, en part deguda a l’exageració i a la sobredimensió que l’Estat espanyol va donar a la consulta d’Arenys .
La suposada gran concentració de falangistes vinguts d’arreu de l’Espanya profunda va ajudar a crear una gran expectació i això, ben al contrari del que alguns pretenien, potser encara va motivar més a aquells aranyencs que, sense la reacció impulsiva de l’Estat, potser aquell dia no haurien sortit de casa.
Però dit això, cal ser ben conscients que l’Estat no ensopegarà dos cops a la mateixa pedra.
L’Estat buscarà aquesta vegada els mecanismes adients per fer fracassar noves consultes com les d’Arenys.
El mateix dia que l’Ajuntament de Vic aprovava la moció, quelcom de molt estrany succeïa al si de la comissió organitzadora d’abast nacional que s’havia creat per coordinar les diferents consultes a diverses poblacions.
Decidim.cat, que havia nomenat Alfons López Tena coordinador general d’aquesta comissió organitzadora d’abast nacional formada inicialment per regidors i quadres dels partits polítics que donen suport explícit o implícit a les consultes i que agrupava a més diverses plataformes sobiranistes, va sofrir el que alguns van anomenar un veritable cop d’estat que va tirar per terra en poques hores allò assolit després de molts esforços i molta generositat per part de molta gent.
La unitat nacional, la unificació de criteris, la preparació i professionalitat de la comissió tècnica, la implicació d’una entitat transversal i amb delegacions territorials arreu del país com és Omnium Cultural, tot es va dinamitar en poques hores...
Però com em deia algú. Ara no és hora de lamentacions.
La fortuna -i l’encert d’Osona decideix- , ha volgut que, part de la comissió tècnica que havia d’organitzar els referèndums a nivell nacional, desembarqués a Vic, amb l’Alfons López Tena al capdavant.
A tots ens correspon fer-nos mereixedors i corresponsables de l’aposta de López Tena i el seu equip per la ciutat de Vic i la comarca d’Osona.
Ens correspon a tots individualment i també col·lectivament.
Els partits polítics haurem de saber estar a l’alçada.
De moment hi hem estat tot i haver-hi ja raons per començar a grinyolar.
Però la unitat és condició indispensable.
Si a nivell nacional no ha estat possible, conjurem-nos perquè res ni ningú la trenqui a nivell de comarca i de ciutat.
Únicament estarem a l’alçada si sabem obrar des de la generositat i l’amplitud de mides. Des de la implicació decidida però des de la segona fila. Des d’ un segon terme però amb la ferma voluntat d’arrastrar la nostra militància i la nostra gent a anar votar massivament el dia D..
El que dèiem: Vic no és Arenys...
L’Estat ho sap.
Nosaltres també.
Estiguem a l’alçada i triomfarem!
Albert Bardolet. Conseller Nacional de CDC.
Membre de l’executiva local de Vic i comarcal d’Osona.