adasi |
dijous, 5 de novembre de 2009 | 21:11h
Som d'itinerari per Andalusia, compartint unes jornades de treball amb mestres de diferents cooperatives. És el tercer viatge de descoberta, després d'Euskadi (fa quatre anys), Catalunya (dos) i ara Andalusia, el sud més occidental d'Europa. Molts quilòmetres, molta il·lusió, recursos d'una certa escassetat (us pensàveu que les majories del PSOE havien invertit en l'escola?), i coincidències arreu que ens trobem: moltes hores, entusiasme, i viure l'escola com si volguérem ser finlandesos. L'educació és l'únic recurs, contra tantes mancances, més enllà de corrupcions, de polítics, de violència domèstica, de crisi econòmica o moral, d'horitzons estrets entre més greuges que llegim als diaris digitals (els convencionals de paper comencen per avorrir-nos en excés, sobretot als valencians).
És difícil no compartir tant d'entusiasme, davant l'adversitat. Així que avui la llaor és pels equips de les escoles que ens han acollit, i encara per convidar-nos a participar de les seues reflexions i debats, amb Miguel, Chica, Teresa, Paco, Rosa, i un grapat de mestres que viuen l'escola amb la passió del primer dia.
És difícil no compartir tant d'entusiasme, davant l'adversitat. Així que avui la llaor és pels equips de les escoles que ens han acollit, i encara per convidar-nos a participar de les seues reflexions i debats, amb Miguel, Chica, Teresa, Paco, Rosa, i un grapat de mestres que viuen l'escola amb la passió del primer dia.
Encara ens queda molt per ser com els finesos (o finlandesos?)