carme.laura |
dimecres, 11 de novembre de 2009 | 08:40h
L'any 1998 davant del pacte fiscal aconseguit pel Govern de CiU amb el Govern espanyol del PP, l'ex-ministre socialista Borrell deia : "El señor Pujol pretende abrir el camino del localismo y de la bilateralidad" i es queixava del tractament injust-deia- que rebien les Comunitats Autònomes socialistes per culpa de CiU. Anys feia que el Govern català havia recorregut la LOFCA socialista davant del Tribunal Constitucional i que seguia perseguint el tractament singular, la recaptació total d'impostos i la bilateralitat, perduda la batalla del concert econòmic per l'oposició dels partits socialistes i populars. Han passat 11 anys i la LOFCA del "cafè per a tots"segueix viva, gràcies als vots dels diputats catalans del PSC, ERC i IC-V.
L'Estatut estableix sense interpretació possible que el finançament es negocia de manera bilateral entre la Generalitat i l'Administració de l'Estat espanyol. Era l'antídot contra el tractament homogeneïtzador pel Govern espanyol de les Comunitats Autònomes, era l'assegurança que havia d'evitar "el cafè per a tots", era una de les poques conquestes del nou Estatut.
El Govern espanyol hi féu l'oïda sorda i el PSC va fer empassar als socis del Govern català un acord de finançament modelat amb el vell motlle i aconseguí, a més, que l'aplaudissin entusiàsticament. Algunes gents entenguerem i assumírem que l'ofec de la tresoreria, l'extremada manca de recursos de les arques de la Generalitat els havia dut a acceptar un acord vergonyant que incomplia l'establert a l'Estatut . Ara ja res no entenem, els diputats catalans del PSC, ERC i IC-V sumen els seus vots als del PSOE per a aprovar la LOFCA, la LLei que perpetua el cafè per a tots i el cafè aigualit per a Catalunya.
Una vergonya!.
Una vergonya!.
L'estatut no es un antídot de res, i CiU tampoc va voler el Concert al seu temps, va, deixem d'embolicar-nos i discutir-nos per foteses, ja n'estit fart. Per la única cosa que han servit aquestes grans negociacions de CiU i tripartit des del franquisma és perquè passessim de ser el 40% del pib d'Espanya al 18% i en caiguda lliure, mentrestant, espoli en augment i tothom defensant en un moment o altre l'estatut.
Fins i tot crec que a aquest país li convé més la substitució d'aquesta gent i aquests partits que no pas la seva independència, que sense el primer, no vindrà el segon. I això a curt termini, si no comencem el 2010, potser ja haurem fet tard.