carme.laura |
dissabte, 7 de novembre de 2009 | 09:41h
Fa anys les rebaves masclistes titllaven la causa de determinades actituds contestatàries, rebels o queixes o malaties de les dones com una "qüestió d'ovaris" i així es tancava l'assumpte. Els ovaris eren la causa de tots els mals considerats "femenins". La subtilesa d'avui és una altra, la dona ha guanyat un estatus igualitari al dels homes i els seus mals semblen ser uns altres, segons ens repeteixen diàriament els anuncis publicitaris a la televisió.
Els budells de les dones són notícia i motiu d'interès dels publicitaris. Una munió d'anuncis de productes farmacològics i bio-alimenticis denuncien el mal funcionament dels nostres budells. De la qüestió d'ovaris hem passat a la de budells.
Ens diuen que les dones tenim gasos (els homes no) i també estrenyiment (els homes tampoc no en tenen); els nostres mals són a la panxa: ens inflem com globus i ,a més, no buidem els budells quan seria bo de fer-ho. Per si això no fos prou per a demostrar com n'estem d'espatllades, els anuncis televisius ens reiteren que sofrim pèrdues d'orina (els homes no).
Tots els anuncis tracten la dona de manera anormal, tan "femenina" que és incapaç de pronunciar les paraules-tabú "budells", "estrenyiment", "aerofàgia" mentre intenta suplir-ho amb uns moviments estranys assenyalant-se la panxa mentre es pren una píndola o menja un iogurt. Els espots publicitaris de la pèrdua d'orina (lleu, això sí) són un monument a la cursileria, se n'emporta el premi guanyador el d'unes compreses : rosa-barbie insultant, moteres amb alts tacons-fetitxistes, dones "happy flower" ballant extasiades davant d'una orquestrina femenina i una vocalista que canta el crit d'alliberament que diu "Mujeres, volved a ser princesas!...".
Gloops!
Tots els anuncis tracten la dona de manera anormal, tan "femenina" que és incapaç de pronunciar les paraules-tabú "budells", "estrenyiment", "aerofàgia" mentre intenta suplir-ho amb uns moviments estranys assenyalant-se la panxa mentre es pren una píndola o menja un iogurt. Els espots publicitaris de la pèrdua d'orina (lleu, això sí) són un monument a la cursileria, se n'emporta el premi guanyador el d'unes compreses : rosa-barbie insultant, moteres amb alts tacons-fetitxistes, dones "happy flower" ballant extasiades davant d'una orquestrina femenina i una vocalista que canta el crit d'alliberament que diu "Mujeres, volved a ser princesas!...".
Gloops!
Fa un temps estava de moda criticar els anuncis dels homes-mascle, que es posaven colonia i totes les femelles hi queien als peus, perquè la dona era mostrada només com a objecte sexual (Malgrat tot la imatge de la Mònica Van Campen abaixant la cremallera mentre buscava en Jacks és una icona que va enamorar tota la meva generació masculina)....Doncs a mi em sembla que no és gaire millor la imatge aquesta de criatura immadura....
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Jo penso el mateix!
Aquests dies que estic a casa amb grip, m'he avorrit de veure anuncis flascos i
imbècils.
T'has descuidat encara aquell de la soja que van 'mare i filla' davant d'un
camp.
Entre els anuncis aquests i els matins amb en Cuní que és un pixapolit no em
penedeixo pas de no veure gaire la TV!
Una abraçada Carme.Laura!
Com sempre hi toques tant! Veus el bessó de les coses. No els puc sofrir jo tampoc aquests anuncis, ni el rerefons comercial i masclista. No sé si aconsegueixen vendre molt o poc, però emprenyen que t'hi cagues... ;-P) Val més riure. Ells ( alguns, els que aguanten el tòtem i el tabú ) ja saps : erectes, marcials, ni pixen ni caguen, ni tenen pèrdues d'orina, ni cap altra mancança, executen un món narcotitzat que posa les esperances al poder i la glòria, que rutlla a base de cocaïna i resolt l'economia amb el mercat d'armes. Mostren, com a màxima lliberalització femenina, executives anorèxiques que se'n van a dormir tot dient: som la millor... ( m'ho ha dit el meu caporal quan me n'he anat a jeure amb ell ), però no els hi parlis d'un altre món, d'una altra dona, d'aturar les guerres o de fer un vídeo denunciant la grip A i el mal rotllo de les patents farmacéutiques i la seva relació amb la indústria de l'armament. Vergonya, dames, vergonya! A mi , ja veus, també m'enutja.