Feia sis anys que aquesta banda de pop barcelonina, Élena, no publicava cap disc. Es miri com es miri, és molt de temps, en el que alguns dels seus components s'han donat a conèixer treballant al si d'altres formacions. El cas més notori és el de la cantant d'aquest conjunt, Helena Miquel, que també exerceix el mateix ofici a Facto Delafé y las Flores Azules. [ + ]
Sembla molt ajustat parlar de refundació quan comentem el nou disc d'Élena, Un cafè, setanta matins. I és que després tots aquests anys de silenci discogràfic per part del grup, s'han produït canvis significatius al seu si. El primer d'ells és que el conjunt ha adoptat el català com a llengua d'expressió, cosa que darrerament estan fent bastantes bandes del país. El segon -però no menys important-, és que membres importants de la formació com Raül Fernàndez(Refree) han abandonat Élena per dedicar-se en exclusiva a altres projectes musicals.
En la seva segona vida, Élena aposta per un pop senzill, elegant, però no tan arriscat en el terreny conceptual com les seves anteriors produccions. Amb tot, les seves cançons saben extreure poesia en la quotidianitat, i gràcies a les bones maneres interpretatives de la cantant, tenen un indubtable atractiu, com queda palès escoltant temes com ara L'amor és ah, Dos o Plou.
Publicat a Benzina, juny 2009
En la seva segona vida, Élena aposta per un pop senzill, elegant, però no tan arriscat en el terreny conceptual com les seves anteriors produccions. Amb tot, les seves cançons saben extreure poesia en la quotidianitat, i gràcies a les bones maneres interpretatives de la cantant, tenen un indubtable atractiu, com queda palès escoltant temes com ara L'amor és ah, Dos o Plou.
Publicat a Benzina, juny 2009
