belda |
dimarts, 3 de novembre de 2009 | 12:23h
Per si les paraules dels balls se les endú el vent.
Odio l'Albert Pla, "el Jueves" i la gent que es disfressa de Halloween per Tots Sants i la Castanyada.


per què odies tan a l'Albert Pla? Teniu moltes coses en comú: músics, sabadellencs il·lustres i exiliats de la ciutat de color gris.
Canta en castellà en ocasions, sí, és cert. Té, però, cançons boniques quan les dedica a la quitxalla.
Bé, explica-m'ho i potser descobreix-ho que tens bones raons.
... abraçades des de la ciutat lletja però plena de gent intel·ligent!
Lo de la llengua no és cabdal, el Sergio Dalma també ho fa i em sembla una persona clara i honesta, a més d'un músic excel·lent.
El sento un enemic per inèrcia, com un peix que es fa el mort i es deixa dur pel riu, que diu a la contra de la Vanguàrdia que ell no aniria a votar a un referèndum com el d'Arenys i que quan vaig comprovar que no tenia el web en català i els vaig oferir de traduir-lo al català no van ni respondre.
Bé, també cal afegir que n'estic fart que li llepin el cul a la premsa musical catalana quan ja ho fa prou la castellana i la castellanista.
De totes maneres, no pretenc convèncer a ningú, tan sols desfogar-me.
La pregunta seria: cultura catalana, la diferencia?
Les carabasses eren d'un us tant comú com les castanyes i altres fruits de tardor, el anar a trucar a les portes "ma morta, truca a la porta" era habitual en els pobles on la foscor dels carrers feia por, i el culte als avantpassats morts era el costum de cada casa molt més enllà de la comercialització de la por.
Aquest intent d'anar contra el "Halloween" es també un intent d'anar contra les nostres pròpies tradicions.
En la tasca de recuperació i difusió massiva dels costums propis, després del franquisme, la petjada modernitzadora va fer perdre part del contingut essencial de la nostra festa. L'afany laicista per desvincular totalment la celebració "gastronòmica" de la dia dels difunts i del Tots Sants, i el menyspreu (en nom de la modernitat i la ciència) per rituals que pervivien en el món rural, va buidar la celebració de la castanyada de tot referent a la mort.
El soroll de la pol·lèmica entre la celebració autòctona i la forània no deixa escoltar la buidor en referents que la propicia, ni deixa endinsar-se en el coneixement. Saber d'on neixen els símbols i costums que arrosseguem i entendre què els ha transformat al llarg de la història, amb els canvis introduïts per les diferents creences i religions, els diferents territoris on s'ha expandit, etc.
Gràcies per l'aclariment.
Il·lustra'ns i faré el possible per recuperar el que calgui.