adam |
Manresa |
dimarts, 3 de novembre de 2009 | 11:50h
El mes de Setembre el grup
municpal de la CUP a l’Ajuntament de Manresa va presentar una moció, en que es
propsava que des de la regidoria de comerç o des de la de medi ambient
s’impulsés una campanya perdonar
a coneixer les principals varietats de fruita i verdura que es cultiven a
l’horta de la ciutat (al Poal i a Viladordis, bàsicament), així com les
botigues i mercats on aquestes es poden trobar, posant un especial incís en el
mercat anomenat de les pageses, els dissabtes a la plaça Major. Es tractava
d’una proposta prou modesta i senzilla de tirar endavant. No preteníem que es
crees una marca amb totes les certificacions corresponents, ni d’establir
criteris rígids i tràmits complicats per poder decidir que uns tomàquets o
préssecs concrets són pròpiament manresanso no. Tant sols es tractava d’un primer pas per tal de
començar a posar en valor un patrimoni, l’horta de la ciutat, que tot i comptar
amb una protecciólegal teòrica
(s’en diu d’especial protecció…) i
d’incloure’s en la també teòrica Anella verda de la ciutat, no compta amb cap
acció concreta que la protegeixi i la potencïi. I de reactivar un mercat, el de
la plaça, que és el més antic de la ciutat i que manté un potencial comercial,
social i turístic que no podem deixar perdre. Seria molt trist, de fet ja ho
és, que en un moment en que a Europa i al món es dona cada cop més importància
al consum de productes agraris de proximitat, de km 0 en diuen, precisament
aquí, a la ciutat que encara recorda que vam construïr una séquia per poder
regar, féssim tard i quan ens donéssim compte del patrimoni que teníem, ja no
quedessin ni horts ni pagesos per treballar-los.
L’equip de govern va rebutjar la
moció, dient que ja participaven en el projecte El rebost del Bages, que promociona productes alimentaris de tot tipus,
collits o elaborats a la comarca, i en el Mercat e sabors, on no s’hi
venenverdures fresques de cap
mena. El cas és que l’actual tripartit manresà ja fa quinze anys que mana i
encara no han tirat endavant ni una sola iniciativa seriosa i esopecífica per
ajudar als pagesos i pageses a seguir cultivant els horts del municipi, ni per
posar en contacte aquests productors de fruita i verdura amb els potencials
consumidors, que hi són, que creuen que si al costat de casa hi creixen enciams
o peres, no té sentit que les anem a buscar a Almeria o Argentina.
Hi ha molta feina a fer i, de
moment, encara som a temps de fer-la. Només falta que tots plegats ens ho
creguem una mica.
Una proposta molt encertada, Adam. Pero m'ha fet molta gracia aquesta "quasi" perifrasi: "les pageses de la plasa" (perdona que no tinc caracters llatins al teclat). Es un record d'infancia, de sentir-ho a dir a casa i de ser un una imatge prototipica d'un pais que, lentament, se'ns escola entre les mans. Aquestes dones (i homes) de fora els recintes dels mercats, normalment asseguts en cadires i amb una caixa de fusta com a unic taullel. I que venen coses "rarissimes" que molts ja no saben perque deuen servir: farigola, sajolida... i bolets, i carabasses i tomates bonisssimes. Les pageses de la plasa !
Merci Lluís. No se si ets de Manresa o si et refereixes a algún altre mercat també anomenat de els Pageses, en tot cas, malgrat que és cert que són ternes que ens recorden a les avies, també a la meva, i ens evoquen el passat, també ho és que de verdures en mengem tantes o més que abans i que, per tant, el reconeixement del treball a l'agricultura i la valorització de la proximitat segueixen tenint molt sentit. I si entre les pageses de tota la vida hi trobem, cada cop més, joves neo-rurals, persones que han arribat d'altres continents o jubilats amb ganes de seguir fent feina, doncs, alabat sia deu!, cap problema.
felicitats pel bloc!
No se si ets de Manresa o si et refereixes a algún altre mercat també anomenat de els Pageses, en tot cas, malgrat que és cert que són ternes que ens recorden a les avies, també a la meva, i ens evoquen el passat, també ho és que de verdures en mengem tantes o més que abans i que, per tant, el reconeixement del treball a l'agricultura i la valorització de la proximitat segueixen tenint molt sentit. I si entre les pageses de tota la vida hi trobem, cada cop més, joves neo-rurals, persones que han arribat d'altres continents o jubilats amb ganes de seguir fent feina, doncs, alabat sia deu!, cap problema.