jordicc |
Personal |
dilluns, 2 de novembre de 2009 | 22:27h
L'estri de la imatge és, com tothom sap, un setrill. És el famós disseny de Rafael Marquina, que aviat farà 50 anys (el disseny, no ell) i que ha estat profusament imitat i afusellat (també el disseny, no ell). Està enginyosament pensat perquè l'oli no degoti i el seu ús és molt simple: cal agafar-lo pel coll. Bé doncs, avui, em disposava a fer-me pa amb tomàquet per sopar i, no sé perquè, he agafat el setrill pel tap de dalt. Quan me n'he adonat, el tap m'ha quedat a les mans i la resta ha caigut al terra del menjador. El senyor Murphy, una vegada més, ha fet que es cumplissin les seves regles inexorables: vidres i vidrets arreu i, el que és pitjor, l'oli empestifant-ho tot, inclosa la tapisseria d'una cadira. He reprimit fins on he pogut malediccions i renecs en arameu. Sortosament, aquest bloc m'està servint per desfogar-me una mica.
L'incident domèstic no ha pogut ser de més actualitat: m'he untat com un vulgar polític...
