AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Anestèsies, adormideres públiques, epidurals col·lectives i oblits populars, memòries solitàries, alzheimers de les masses, apaties de l'ànima. Placebos i prozacs del cor i del cos, poesia analgèsica de la ment i l'esperit, vàliums socials que ens duen, de nou, per camins vells, gastats, viscuts, i plens de polsim acollidor.
Hedonismes malentesos i receptes màgiques, conjurs i encanteris per fugir del dolor i dels budells recargolant-se punyents i afilats, aspres com la roca, en fregar-se llurs parets i ses entranyes, buits...
El dolor, enemic ferotge a batre, tot recorrent, sovint, a l'apatia quan aquest ens colpeja l'ànima comuna, solidària, empàtica i egoista alhora; social i psíquica: de la psique de l'homo sociabilis a la psocis de l'homo solitaris.
L'apatia, amiga i òpium quan escau, enemiga terríbilis a conquerir tot recorrent, a cops, al dolor que ens reivindica com a homos sensíbilisendoípsics... on l'ipsum en nominatiu és una fàbula, adhoc i al·legòrica, de la catarsi acusativa -comuna i eremita- vocativa cap a un mateix...
Amagatalls d'aigua, furtius racons d'hiverns cavernaris on la llum no fa mal...
...On la memòria dorm
i descansa aliena a la vida, testimoni però, feridor i balsàmic de
nosaltres mateixos. Crit alliberador de pors i fantasmes: la mar que tot ho ofega i sufoca... on tot dorm, allà sota les aigües...
"En las aguas profundas que acunan las estrellas, blanca y cándida, Ofelia flota
como un gran lirio, flota tan lentamente, recostada en sus velos... cuando tocan
a muerte en el bosque lejano."
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo rompió tu corazón manso y tierno
de niña; y es que un día de agosto, un bello infante pálido, un loco
misterioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad:
¡qué sueño, oh
pobre Loca! Te fundías en él como nieve en el fuego; tus visiones,
enormes, ahogaban tu palabra. Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul
a ella... En el invierno viajaremos en un vagón de tren con asientos azules. Seremos felices. Habrá un nido de besos, oculto en los rincones.
Cerrarán sus ojos para no ver los gestos en las últimas sombras, esos monstruos huidizos, multitudes oscuras de demonios y lobos.
Y luego en tu mejilla sentirás un rasguño... un beso muy pequeño como una araña suave correrá por tu cuello... Y me dirás: «¡búscala!», reclinando tu cara, y tardaremos mucho en hallar esa araña, por demás indiscreta.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
a ella...
En el invierno viajaremos en
un vagón de tren con asientos azules.
Seremos felices. Habrá un nido
de besos, oculto en los rincones.
Cerrarán sus ojos para no ver
los gestos en las últimas sombras,
esos monstruos huidizos, multitudes oscuras
de demonios y lobos.
Y luego en tu mejilla sentirás un rasguño...
un beso muy pequeño como
una araña suave correrá por tu cuello...
Y me dirás: «¡búscala!», reclinando tu cara,
y tardaremos mucho en hallar esa araña,
por demás indiscreta.
( A.Rimbaud. Sueño para el invierno)