En un país desconcertat, un jutge va muntar una operació d’aquelles pensades per a les càmeres i va fer detenir càrrecs públics, excàrrecs públics i empresaris. El sol fet que fossin detinguts ja va crispar els ànims de molta gent, que els insultava i en demanava un càstig edificant. Quan els van imputar, els seus partits van apressar-se a desmarcar-se’n per mirar de congraciar-se amb una opinió pública alterada –per a ser precisos, amb aquell sector alterat de l’opinió pública que mostraven els noticiaris. Els columnistes i els opinadors van tornar a donar lliçons de moral. Per a ells, era impresentable que s’hagués tolerat un tal grau de lladrocini –el qual, òbviament, tothom ja s’ensumava des de feia temps.
El fet que no s’hagués celebrat cap judici i que no existís cap sentència condemnatòria era un detall sense importància. La imputació ja era prou greu per a tractar-los com a culpables. Al capdavall, la presumpció d’innocència era una antigalla de la democràcia civilitzada, que no s’adeia amb les modernes democràcies de l’espectacle sociomediàtic. Haver-los imputat ja bastava per a dissipar qualsevol ombra de dubte sobre la seva maldat.
Que el jutge fos un presumpte prevaricador tampoc no semblava tenir-se en compte. Alto! Com goses dir que el jutge era tal cosa? Doncs, aplicant la mateixa lògica. Si un imputat de corrupció s’ha de considerar i tractar com un corrupte, un jutge imputat de prevaricació, hauria de ser considerat i tractat com un prevaricador i, en conseqüència, qüestionar la seva recta actitud. No, això no es pot fer, que desbarata la trama d’un espectacle que ha d’alimentar la nostra mala llet durant molts dies!
Hi ha imputacions que interessa presentar com a culpes provades i que justifiquen retirar càrrecs, carnets i simpaties als afectats i hi ha imputacions que és preferible d’ignorar. Només faltaria! Potser tothom és igual davant la llei, però seria ingenu pensar que tothom és igual davant l’escarni públic. Sort que això només passa a països desconcertats i ficticis!
Gràcies!
Malgrat que puguem intuir coses i malgrat que hi hagi proves rellevants, certament cal esperar el judici i no és ètic fer un judici previ o paral·lel. És just que ens ho recordem a nosaltres mateixos.
Respecte al presumpte prevaricador, s'ha lluït en els seus excessos de protagonisme en el tema de les imatges i les manilles tot agafant les bosses de pertinences i aguantant-se els pantalons...
Si hi ha culpables, els desitjo la presó. Si es confirmés, haurien fet un gran mal a la democràcia, al país, i la causa que havien dit defensar. Però mentrestant cal anar amb cautela. Cal tenir en compte que aquest jutge és el mateix que va provocar que el Tribunal d'Estrasburg condemnés d'estat espanyol com a conseqüència de les detencions practicades a l'any 1992 amb tot de mancances judicials.