Pensar-te és desposseir la meua veu després de deixar el teu nom als meus llavis, aproximar-te a la idea, donar-te forma nova, construir records com a espills en els que sura dolça la teua identitat.
Pensar-te és succeir en tu: ferida oberta que es busca per renovar la pròpia carn. Empremtes, imatges, esdeveniment que cerca el dia en el que inusitades oronetes et traslladen al buit del firmament.
Pensar-te és l'instant succint i reiterat en el que en habites en mi. Et pense i descobreix el que queda de mi al soterrani fràgil de l'ànima.
ricard99 |
diumenge, 8 de novembre de 2009 | 13:27h
de cada poema que vius, m'enamoren... hi poses tanta veritat i bellesa! No deixis d'escriure, de pensar-te, de pensar-nos mentre vius el que estimes... que tinguis bons pensaments!
