AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Tanco les parpelles i la torno a veure, la lluna, un xic mossegada a dalt a l'esquerra, però tan lluent que fa mal als ulls, cegant l'ànima inquieta que sota el seu encís es calma...
Rodona imperfecta, tota gronxant-se dins la mar que porta un sau vaivé de color negre i brillant... Les ones colpegen les barquetes amb un "tintineo" -harmoniós i metàlic- de màstils ferms.
Una balustrada blanca i nova, separa l'aigua del passeig sota la pineda, i els bancs, grans, de fusta fosca, et deixen descansar mentre contemples fulles de palma esgarrapant la nit.
Més enllà, on comença la platja, fileres de palmeres trenquen el cel, de color d'atzabeja intens, blau fosc i blanquinós en barrejar-se amb la lluna...
Al fons, un tros d'horitzó, tallat per un fil de terra salinosa; i més acà...
Una
línia de llums de neons desafiant la frontera amb l'abisme... i rere
l'abisme, el mediterrani... gran i majestuós, que des d'aquest cantó de la màniga terrosa només es pot intuir...
Una olor com d'estiu torna de tant en tant a confondre'm la tardor
-neta i tranquil·la plena de llums de màgia que no hi són a l'estiu-
mentre el ventet de llevant m'acarona la pell... Sons de calma
entrellaçats amb algaravies i riures, gent passejant en bici, o agafats
de la mà,caminant gossets; nens jugant, i sorolls motoritzats
certificant que el poble -la platja que m'acullis tants estius d'infantesa- és quelcom mésque unpoble de tardors fantasmes i agosts sufocants de xafogors de fangs...
Damunt la bici, la lluna reflectida passa ràpida acariciant suau
i veloç la pell del mar... He hagut d'aturar-me per contemplar immòbil la postal... i les meves ninetes n'han fet una foto d'aquelles difícils d'oblidar, de les que no s'esborren mai, tot retenint la bellesa.
La mar transparent com si l'estiu i la gentada no haguéssin passat per ella, i l'oratge tebi
com l'aigua... M'he mullat els peus, i el meu cos sencer els hi hauria
seguit de bon grat... Demà potser m'endinsaré desafiant a la tardor que
triga a arribar. Avui, però, hauria donat el meu regne per un lleuger
frec de pell sota aquella lluna esquitxada de palmeres i ombres inquietes i platejades d'argent viu...
Hi tornaré, potser, no sé, cada dia; i un d'aquests dies, potser, no
sé, ens trobem allà asseguts, sota la meva palmera, davant la meva barca;
i potser, no sé, l'espectacle nocturn gaudeixi per fi de nosaltres i hi
hagi un frec de pell envoltant la nostra olor mentre el satèl·lit blanc
ens orbita, ens banya, i ens transforma, no sé...potser... en pobres llunàtics...
¡Ay, amor! Como inmenso es el mar Es amor quien altera las venas, como inventa las mareas o la flor ¡Ay, amor! Del jardín yerbabuena, como espina puede ser el desamor ¡Ay, amor! Que nos tienes en vela, a quien duerme se le para hasta el reloj Cuando llames estoy, a la hora que tu digas voy ¡Ay, amor! Como polvo de estrellas ¡Ay, amor! Que derribas fronteras...
És una de les que més m'agraden d'en Victor Manuel, i especialment la versió que té amb el Pablo Milanés al disc "Mucho más que dos". Estic buscant si hi ha algún video a Youtube de tots dos junts als concerts d'aquella gira per posar-lo, però no en trobo cap.
El que si he trobat és aquesta versió només en àudio. S'ha d'entrar a aquesta pàgina i baixar fins la cançó on diu Ana Belén y Victor Manuel - Ay amor i hi surt la versió amb en Pablo (he clicat on diu "videoclip" però no hi surt res o no carrega, no sé si és que no n'hi ha o és que a mi no se m'habilita al meu ordinador, ja em diràs si a tu sí)
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
¡Ay, amor! Como inmenso es el mar
Es amor quien altera las venas, como inventa las mareas o la flor
¡Ay, amor! Del jardín yerbabuena, como espina puede ser el desamor
¡Ay, amor! Que nos tienes en vela, a quien duerme se le para hasta el reloj
Cuando llames estoy, a la hora que tu digas voy
¡Ay, amor! Como polvo de estrellas
¡Ay, amor! Que derribas fronteras...
És una de les que més m'agraden d'en Victor Manuel, i especialment la versió que té amb el Pablo Milanés al disc "Mucho más que dos". Estic buscant si hi ha algún video a Youtube de tots dos junts als concerts d'aquella gira per posar-lo, però no en trobo cap.
El que si he trobat és aquesta versió només en àudio. S'ha d'entrar a aquesta pàgina i baixar fins la cançó on diu Ana Belén y Victor Manuel - Ay amor i hi surt la versió amb en Pablo (he clicat on diu "videoclip" però no hi surt res o no carrega, no sé si és que no n'hi ha o és que a mi no se m'habilita al meu ordinador, ja em diràs si a tu sí)
Benvingut/da al bloc.
Una salutació.