Què és fer un pet com una mongeta? Doncs
és evident, estimada família; significa que, havent menjat molta llegum, quan
tu ho decideixes (encara que sembli mentida), irromps fètidament i escampes
tota la merda que puguis arribar a generar des del port de mercaderies del teu
cos, és a dir, que de manera anal acabis aplicant-te una lavativa indirecta,
però provocada a consciència. Baltazar Garzón és això: un rot abrupte, un alè
pestilent. I tota aquesta deriva escatològica s’amaneix amb l’afany, ja no de
protagonisme, que també, sinó amb les ganes que tothom balli el teu moviment de
malucs: ets la cheerleader del poder judicial
espanyol.
Que tanquis corruptes socialistes, tant m’és. Però
que engarjolis preventivament i facis passar un linxament mediàtic a dues
persones que tenen una edat avançada, no ho trobo gros, no, m’indigna. Perquè
en un Estat, com l’espanyol, en què no hi ha l’imperi de la llei sinó tothom, a
l’adreçar-se a la justícia, sempre pregunta: quina llei impera aquí?, és un
paradís idíl·lic perquè no es pugui concebre mai la presumpció d’innocència.
Desconec si en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta han posat mà a la caixa i
hagin pogut cometre alguna irregularitat. De nou, ho desconec. Ara bé, si s’han
passat de la ratlla, entendré que se’ls hi imputi uns fets delictius. Això no
obstant, em treu de polleguera que en siguis conscient de la “medievalització”
del poder judicial. M’explico. Has tirat de veta perquè si haguessis aplicat
els protocols de detenció no hauríem vist homes amb cabells blancs sortint d’un
furgó mig estabornits –perquè per rebre audiència, encara s’ha d’anar a Madrid
(una altra prova de la submissió nacional que ens obsequien els espanyols)– i
que siguin ells qui agafin les seves pertinences com aquell que porta un plat i
una cullera i se’n va a omplir-lo, fent cua. T’encanta que les acusacions
siguin ja imputacions abans d’hora. No cous carn d’olla, animes a treure la
pell als xais perquè, en públic, tothom participi del linxament: en faci
carnassa.
Per aquest motiu, doncs, Baltazar Garzón és la cinquena víctima que ordeno
que pugi al patíbul; que s’agenolli davant la majestuosa guillotina; que
inclini el cap fins a tenir el clatell despullat de tot i a l’abast de la
ganiveta... I zas! Resulta el cinquè cap que roda davant del clam popular que
crida: justícia pels catalans i condemna pels espanyols!
Perquè la injustícia és una mare suficientment estèril: sempre produeix fills
dignes d’ella. Perquè una injustícia a l’individu és una amenaça feta a tota la
societat. Perquè l’obra mestre de la injustícia és semblar just sense ser-ho. Perquè,
com deia Václav Havel, la primera petita mentida que es diu en nom de la
Veritat, la primera petita injustícia que es comet en nom de la Justícia, la
primera minúscula immoralitat en nom de la Moral, sempre significaran el segur
camí del fi.
+ Article llegit a "La guillotina" una secció del programa 'Diplomàcia Rebel' de Ràdio Arenys.cat
Estimat Maiol, he de reconeixer que estic d'acord amb tu només un "fifty-fifty" i penso que només contes una part de la realitat.
És ben cert que hi ha hagut un cas de corrupció i que sobre els sospitosos d'haver-hi participat, ha de valer la presumció d'innocència, cert. Ara bé, estem farts (ull amb el que diré, perque soc d'esquerres jo) com dirigents del Partit Popular (a qui no tenc molt d'apreci però si respecte democràtic) són portats a declarar com van ser portats aquests dos senyors dels que tu parles i s'ha girat el cap (per part del partit burocrata-socialista obrer espanyol) com fent un exercici de "ulls que no veuen, cor que no pateix"
El senyor Garzón, respectable jutge (bo o no, això dependrà de com s'interpetin les seves accions jurídiques), sembla ser que quan tanca gent de dretes, es bo pels d'esquerres i dolent pels altres; i quan tanca als d'esquerres (recordau cas GAL) es a l'inrevés.
Això si que és la MEDIEVALITZACIÓ de la justicia: bo si m'agrada, dolent si no satisfà els meus interessos.
Moltes gràcies pel teu gest. Ara bé, de gent tanoca i gripaus babaus, internet n'està ple. I mira què et dic, no sé si me'n desmarco gaire del gamarús comú.
A un, el Sr.Muñoz (PSC, o més aviat PSOE), se'l vestirà de "pijo" i als altres dos, els Srs.Alavedra i Prenafeta (CDC), el silenci del President Pujol no els farà sortir de la indignitat que estan patint. Però això és la política, el poder, i si em permets, l'art de la guerra.
I en quant al jutge Garzón, s'ha equivocat de país. I és que si exercís a EUA, entendríem les seves gestes justicieres de passar comptes amb el diable. Però a l'Estat espanyol, injust per naturalesa idiosincràtica, representa més aviat un moralista que efectua cops de vara mitjançant interpretacions laxes de les lleis.
Benvingut siguis, doncs, al Regne d'Espanya, un infern medieval... I encara t'entestes a ser confederal? :P hehehe...
Abraçades :)
Maiol
Al meu parer, t'equivoques.
Repeteixo, que el sr Garzón és un jutge, i com a tal respectable (sotmés a les lleis de l'Estat Espanyol, que podrà agradar o no). Em sembla un exercici molt poc democràtic (no ens posarem anti-demòcrates ara, no?) el fet de críticar de la manera que es fa l'actuació d'un jutge. En democràcia s'ha de deixar que sigui el propi sistema que decideixi si el sr. Garzón és competent o no. Ho dic, per el que la idea que he transmès abans: la autèntica medievalització és entendre el que es bo, amb el que me satisfà (pobre Kant si aixequés el cap...) De fet, aquest sistema, te prous elements com per garantir que si un jutge no és competent no exerceixi com a tal.
Medievalització, no és, idò, remitir-se a l'estat Espanyol ja que aquest ni es feudal, ni és anti-democràtic. Ho dic, més que res, perque ESTIC D'ACORD que Espanya (que no Estat Espanyol) ha esta molt injusta històricament amb catalunya, i no fa falta anar més enrere de 40 anys per adonar-se d'això. Ara bé, L'Estat Espanyol ja no és injust, de cap de les maneres. Poc queda d'aquella època fosca, ni d'aquell "infern medieval". El problema és que avegades es confon un concepte per el que ha significat històricament, i no pel que és a l'actualitat més recent.
No vull que s'entengui que nego les llibertats als catalans, ni molt menys! Soc un catalanista cultural (que no polític) que reclama el dret a tot el món de la cultura catalana (avegades anomenada Països catalans) a expresar-se i a ser reconeguda. Ara bé, això pot passar perfectament dins el marc d'un Estat Espanyol Federal. (La idea d'un País dins un altre).
I per no perde el fil, el jutge Garzón no s'ha equivocat de país, els que s'equivoquen de país i pensen que están en una república bananera son els que cauen en el que ja he anomenat la AUTÈNTICA MEDIEVALITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA.
Esperant que aquest exercici d'intercanvi d'opinions, molt profitos no s'aturi...
Pierre
http://blocs.mesvilaweb.cat/llemosi
Molt bona recomanació, sí.
Abraçades :)
Maiol