No hi ha manera de trencar amb la inèrcia? No podem escapar d'aquest atzucat? Fa un munt d'anys que ens preguntem sense solució aparent com podem acabar amb la dependència i ara, finalment, hem trobat el camí més senzill i democràtic, el del sentit comú.
Segurament, com que tendim a marejar la perdiu i a buscar acords de mínims, no ens havíem adonat -o no ens havíem atrevit a adonar-nos- que la solució definitiva és votar sense permisos, pors ni coaccions. Tan sols hem de posar urnes i paperetes, hem de fer un referèndum nacional i que cadascú expressi la seva voluntat i que guanyi la majoria. No és tan fàcil, diran els més temerosos. Potser no, però no tenim cap altra sortida: hem de votar per decidir, com es fa en tots els països civilitzats i en eleccions plenament democràtiques, el nostre futur polític. Arenys de Munt ha sigut capdavanter en aquest procés que seguiran molts municipis del país, generant com mai no havíem tingut fins ara, un ambient cada cop més favorable a la creació d'un estat propi. Ben aviat serà fantàstic comprovar com, de forma lliure, desenes de milers de ciutadans voten per la independència i, així ens acostem una mica més al nostre somni col·lectiu.
Tot seguit, caldrà que aquest esperit desemboqui en un referèndum final i gloriós, amb una participació ben alta i un resultat històric. Ara bé, per aconseguir-ho ens falta, fonamentalment, un lideratge polític clar, que possibiliti una majoria al Parlament i que tingui com a hoitzó culminar la victòria que estem començant a escriure.
(Publicat al Bon Dia el 27 d'octubre de 2009)
