En tot aquest rebombori que s'està destapant aquests dies em pregunto per què en sabíem tan poc de les sospites. Per què aquells que ens creiem tan informats i seguim tan d'aprop l'actualitat i tenim tants mitjans d'informació al nostre abast, ben just ens havien arribat les denúncies que des de fa temps existien a Santa Coloma, a Badalona i a tants altres llocs?
Ha de venir Baltasar Garzón amb tot el seu aparell mediático-policial per a despertar-nos d'una mena de son plàcid que ens feia pensar que la corrupció només era cosa del País Valencià, de les Balears o del PP. I ara resulta que n'hi havia molts que ja ho deien, i que no només ho deien sinó que se la jugaven denunciant pressumptes irregularitats... però cap d'aquestes veus va arribar als diaris que "informen" de la nostra realitat.
Ha de venir Baltasar Garzón amb tot el seu aparell mediático-policial per a despertar-nos d'una mena de son plàcid que ens feia pensar que la corrupció només era cosa del País Valencià, de les Balears o del PP. I ara resulta que n'hi havia molts que ja ho deien, i que no només ho deien sinó que se la jugaven denunciant pressumptes irregularitats... però cap d'aquestes veus va arribar als diaris que "informen" de la nostra realitat.
Compareu les planes i planes que cada any dedica La Vanguardia al civisme, a la indigència, a la prostitució i als petits furts de Barcelona, amb aquelles que dedica a investigar seriosament les raons de perquè en un lloc destinat a equipaments socials es van decidir a construir-hi blocs d'habitatges o oficines.
En molts altres indrets, el periodisme actua de punta de llança de la denúncia aquí només sap anar a remolc de les notícies, passant de l'exaltació d'un personatge a la seva denigració en poc més de 24h.
Fa pena aquesta realitat de-formada que rebem cada dia dels grans diaris espanyols o catalans, tant se'n dóna. I en canvi caldrà reivindicar cada vegada amb més força les petites plataformes escrites o digitals, els setmanaris com La Directa, que han fet de temes com l'especulació i la corrupció urbanística bandera de batalla des de fa anys. Aquells anys en què tot veient el desori, ningú aixecava un dit.
O la premsa es transforma realment o continuarem immersos en una mena de realitat de-formada plena de sobresalts. No només als polítics hauria d'afectar aquesta vergonya.
Fa pena aquesta realitat de-formada que rebem cada dia dels grans diaris espanyols o catalans, tant se'n dóna. I en canvi caldrà reivindicar cada vegada amb més força les petites plataformes escrites o digitals, els setmanaris com La Directa, que han fet de temes com l'especulació i la corrupció urbanística bandera de batalla des de fa anys. Aquells anys en què tot veient el desori, ningú aixecava un dit.
O la premsa es transforma realment o continuarem immersos en una mena de realitat de-formada plena de sobresalts. No només als polítics hauria d'afectar aquesta vergonya.
Una democràcia sense un periodisme lliure i de qualitat, i sobretot sense una premsa lliure i de qualitat li falta alguna cosa. Salutacions