S'acaben els qualificatius per definir com estem els ciutadans normals d'aquest país (i tant se val la dimensió que cadascú li vulgui donar al terme) davant del que està passant amb els polítics i la corrupció generalitzada que esquitxa present, passat i futur d'uns representants del poble elegits per nosaltres en el que ens creiem era una democràcia consolidada.
Això és Marbella? És Itàlia? És Rússia? És Àfrica? És una república bananera? ....?
No senyors, no. És Catalunya, és Espanya, és Europa... són els nostres pobles i ciutats, són els nostres alcaldes i regidors, són els nostres consellers (o ex) de la Generalitat, són els dirigents de les nostres entitats més emblemàtiques...
Quin fàstic!
Venen ganes no només de no votar mai més, sinó de marxar ben lluny, a un país, a unes ciutats, a uns païssatges on la gent, els administrats i els que administren, siguin una mica normals... Si és que aquest lloc idílic encara existeix.
No m'agrada el jutge Garzón quan va de superheroi justicier. No m'agrada la Guàrdia Civil escorcollant una casa de la vila. No m'agrada una Administració de Justícia gremialista, lenta i contradictòria. No m'agrada la barreja de polítics vells i foscos amb polítics nous i potser igual de tèrbols, de sigles alternatives i que crèiem diferents, units per la corrupció, encara que sigui "presumpta".
No sabem encara res d'aquest nou episodi, però penso que ja no ens queda energia per seguir aguantant més ensurts.
És el ventilador general que s'ha posat en marxa? Són les mantes que ja no aguanten més brutícia a sota? Han reventat les clavegueres?
A Santa Coloma, al País Valencià, a Madrid... al Palu de la Música, al Barça! Espies, comissions, diner negre, robatoris de diner públic, ganivetades cainites, traició als electors...
Quin país, quins països, quines espanyes podem reivindicar sense que ens caigui la cara de vergonya? Vergonya aliena, sí. Però vergonya.
Queda lloc per l'esperança?
Fins i tot els que volíem veure sempre que quedava algun got mig ple ens estem quedant amb la vaixella destroçada.
A mi que em vingui el Garzon en pla estrella, no em desagrada massa, però si que em preocupa que un assumpte com aquest no es detecti i s'executi el consequent procés d'investigació i si cal judicial des de les administracions més properes. Començant pels diferents organismes de control econòmics que crec que tot municipi en té.
Però més preocupant és el silenci de tota la vida política. En Pujol va dir en una entrevista a TV3 fa poc que millor no tirar del llençol perquè sinó ens fariem mal tothom. Sí, sobretot els ciutadans... . En Maragall, 4 anys enrrera va treure el famós 3% que va desapareixe com un polvo d'una nit. I en Montilla, afirma "No todos somos iguales" en una declaració institucional fa una setmana. Home!, doncs per fer aquesta afirmació hauràs de conèixer qui no ho son d'iguals dic jo!
Aquesta és la posició dels nostres gobernants en front de la corrupció. Doncs sí, quin fàstic!
xcapdevila |
diumenge, 1 de novembre de 2009 | 18:22h
Tens molta raó amic.
És cert. Afortunadament, no TOTS som iguals. JO i TU no som iguals que ELLS. El que a vegades em pregunto és si en aquest "no tots som iguals" només hi quedem la gent normal, que NO som iguals que els polítics.
Jo també crec que hi ha més d'un 90 % dels homes i les dones que es dediquen a la política (com els enguinyers, els paletes, els llauradors o els periodistes) que són honrats, però cada vegada dubto més que ho sigui la "classe" política. La majoria ho deu ser per omissió, però hi ha molt de silenci culpable.
Quan un diu "no tirem de la manta perquè pendríem tots mal" amaga culpables.
SergiVNG |
dimecres, 28 d'octubre de 2009 | 15:40h
Fa poc vaig veure per TV3 un home que el van posar a la garjola per traficar amb estupefaents, era una camell de pa sucat amb oli, va passar un temps empresonat, evidentment això s'ha de penalitzar i perquè així ho contempla la llei.
El Sr. Millet i soci, no els empresonen ni tan sols un minut, el Jutge creu que no hi ha perill de fuga, per tant, no es necessari decretar la presó incondicional. Cas Gürtel al País Valencià i ara, ens esquitxa directament a Catalunya, per primera vegada sortim a les notícies, no pel nostre bon saber fer, sinó per lo "pillos" que som, és venident que el Sr. "Pillet" està tirant de la manta, i Xavier, el cas Sta. Coloma no serà el primer ni l'últim a Catalunya, perquè molts municipis estan corruptes.
Jo aniré a votar, és un deure, perquè molta gent va perdre la vida per aconseguir aquest dret, però votaré en blanc, he perdut la confiança i com dius, no crec en ningú ni en res.
En quan a l'esperança, sí, crec que encara hi ha gent vàlida, amb voluntat de fer les coses bé, la qüestió és si aquestes persones voldran donar la cara algun dia i treballar pel poble.
Ep, Xavier, que ja ens ho deia l'Espriu: Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret». No és el moment de guillar, és el moment de ser ciutadà, d'exigir responsabilitats, renovació i regeneració. D'exigir a Pasqual Maragall que aclareixi el 3%, i a Jordi Pujol que parli també, i al Colominas que estiri de la manta... I els periodistes, a banda de discutir sobre la digitalització i la crosta, potser hauríem de fer una mica d'autocrítica i plantejar-nos si encara queda algun sentit a la nostra professió. Si jo fos el director de qualsevol diari català, crec que avui presentaria la dimissió. Que hagi de ser justament el Garçon qui ens vingui a fer bugada, ja ens val...
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
A mi que em vingui el Garzon en pla estrella, no em desagrada massa, però si que em preocupa que un assumpte com aquest no es detecti i s'executi el consequent procés d'investigació i si cal judicial des de les administracions més properes. Començant pels diferents organismes de control econòmics que crec que tot municipi en té.
Però més preocupant és el silenci de tota la vida política. En Pujol va dir en una entrevista a TV3 fa poc que millor no tirar del llençol perquè sinó ens fariem mal tothom. Sí, sobretot els ciutadans... . En Maragall, 4 anys enrrera va treure el famós 3% que va desapareixe com un polvo d'una nit. I en Montilla, afirma "No todos somos iguales" en una declaració institucional fa una setmana. Home!, doncs per fer aquesta afirmació hauràs de conèixer qui no ho son d'iguals dic jo!
Aquesta és la posició dels nostres gobernants en front de la corrupció. Doncs sí, quin fàstic!
És cert. Afortunadament, no TOTS som iguals. JO i TU no som iguals que ELLS.
El que a vegades em pregunto és si en aquest "no tots som iguals" només hi quedem la gent normal, que NO som iguals que els polítics.
Jo també crec que hi ha més d'un 90 % dels homes i les dones que es dediquen a la política (com els enguinyers, els paletes, els llauradors o els periodistes) que són honrats, però cada vegada dubto més que ho sigui la "classe" política. La majoria ho deu ser per omissió, però hi ha molt de silenci culpable.
Quan un diu "no tirem de la manta perquè pendríem tots mal" amaga culpables.
Jo no tinc cap por, que tirin de la manta!
El Sr. Millet i soci, no els empresonen ni tan sols un minut, el Jutge creu que no hi ha perill de fuga, per tant, no es necessari decretar la presó incondicional. Cas Gürtel al País Valencià i ara, ens esquitxa directament a Catalunya, per primera vegada sortim a les notícies, no pel nostre bon saber fer, sinó per lo "pillos" que som, és venident que el Sr. "Pillet" està tirant de la manta, i Xavier, el cas Sta. Coloma no serà el primer ni l'últim a Catalunya, perquè molts municipis estan corruptes.
Jo aniré a votar, és un deure, perquè molta gent va perdre la vida per aconseguir aquest dret, però votaré en blanc, he perdut la confiança i com dius, no crec en ningú ni en res.
En quan a l'esperança, sí, crec que encara hi ha gent vàlida, amb voluntat de fer les coses bé, la qüestió és si aquestes persones voldran donar la cara algun dia i treballar pel poble.
Com dius, jo també marxaria, ben lluny.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret».
No és el moment de guillar, és el moment de ser ciutadà, d'exigir responsabilitats, renovació i regeneració. D'exigir a Pasqual Maragall que aclareixi el 3%, i a Jordi Pujol que parli també, i al Colominas que estiri de la manta... I els periodistes, a banda de discutir sobre la digitalització i la crosta, potser hauríem de fer una mica d'autocrítica i plantejar-nos si encara queda algun sentit a la nostra professió. Si jo fos el director de qualsevol diari català, crec que avui presentaria la dimissió. Que hagi de ser justament el Garçon qui ens vingui a fer bugada, ja ens val...
La del Laporta que envia espies a furgar en la vida dels seus col·laboradors?
La de les Plataformes unitàries que s'escindeixen als 5 minuts de constituir-se?
Tot està per fer, el que dubto és que encara quedi res possible