El govern de espanyol,  va presentar el 26 de novembre de 2008 el Plan Español para el estímulo de la economía i el empleo, que recollia un conjunt de mesures que incloïen la creació d’un fons, el FEIL, amb l’objectiu d’augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres de competència local de nova planificació, i d’execució immediata a partir de principis de 2009.  Al cap de pocs dies, el dia 4 de desembre, en una compareixença parlamentària al Congrés de Diputats, s’anuncia formalment la creació i objectius del fons, i l’endemà el Consell de Ministres aprova un decret, de fet, un Real Decreto Ley (RDL) que és publicat en el BOE el dimarts dia 9 de desembre.

El FEIL del 2009 estava dotat amb 8.000 milions d’euros, i tenia per objectiu mitigar la pèrdua de llocs de treball en el sector de la construcció, així com auxiliar a l’administració local per afrontar obres en l’àmbit local, de nova planificació i execució immediata. La realització de les obres s’ha de justificar abans del 31 de març de 2010,però han d’estar acabades a 31 de desembre de 2009. Per a la seva implementació es va preveure un procediment d’urgència, per permetre accelerar al màxim els tràmits de licitació i adjudicació dels projectes. Tot el procediment es va portar, amb èxit, per via electrònica a través de la pàgina web del Ministerio de Administracions Públicas, i més concretament a través de la Dirección general de cooperación local.  El RDL establia la cooperació de les diputacions provincials, en l’assistència i cooperació jurídica i tècnica als municipis. A Catalunya es van aprovar 3.935 projectes, amb una inversió total de 1.276.049.549,88 euros, assignats en tant que 167€ per habitant en el padró del 2007.

En un consell de ministres, en concret el dia 6 de maig de 2009, es va utilitzar monotemàticament per analitzar les diferents iniciatives adoptades pel Govern de l’Estat per a afrontar la crisi econòmica. Mitjançant el Plan español para el estímulo de la economía i ocupación (Plan E), es pretenien els objectius de reactivar l’economia, ajudar els sectors més desfavorits i recolzar l’ocupació.  Com una de les iniciatives dins el famós enquadrament del Pla E, hi ha el FEIL, sobre el qual el Govern de l’Estat va arribar a les següents conclusions quantitatives: s’han ocupat 240 mil llocs de treball, dels quals, 92 mil són llocs de treball nous, o “nuevos contratos”.

Fins al moment, com a persona que coneix bé aquesta mesura, que vaig poder veure i viure com es construïa, un cop anunciada, que he tractat amb els actors intel·lectuals o materials o que l’hem debatut amb electes, em sorgeixen una sèrie de punts resum-preguntes:

• La mesura, no gens barata, de 8.000m€ finançat amb endeutament, tenia un objectiu o objectius més enllà d’intentar aguantar, per uns mesos, uns llocs de treball que molts havien de desaparèixer? Es té quantificat, com a política pública, els costos de la mesura pels resultats que es perseguien? Hi havia altres alternatives i estaven quantificades econòmicament?
• Amb el FEIL s’aconsegueix que les finances municipals, sobretot pel què fa a la despesa ordinària es mitigui o millori? Les actuacions han de tenir una visió estratègica, per un cop sortits de la crisi, per permetre sortir-ne reforçats? És necessari, en el cas de finançar un equipament, una memòria de com es gestionarà o fins i tot si es pot pagar el seu sosteniment un cop fet?
• Podia passar que un equipament finançat amb el FEIL, no fos previst el seu concert o manteniment a través de les competències pròpies de la Generalitat i la seva planificació. Es pot construir un centre de dia, però no hi ha la seguretat que aquelles places es puguin conveniar perquè en aquella zona no és prioritària o no són necessàries públicament les places.
• Es pot considerar la mesura legal, o més ben dit, constitucional? És respectuosa amb l’estatut de Catalunya de 2006? Es van tenir en  compte les competències sectorials, exclusives, compartides....?

La resposta a totes les preguntes de sobre és no. De fet, les preguntes amb el nou fons aprovat pel consell de ministres del passat divendres i publicat avui continua essent no.  Des del punt de vista jurídic, atenent el marc de constitucionalitat vigent, l’articulació territorial de l’actuació pública en matèria econòmica ha de partir del marc jurídic determinat per la Constitució i els Estatuts d’Autonomia. A partir d’aquí, un cop determinat l’àmbit competencial en matèria d’activitat econòmica de cadascun dels ens territorials en què s’organitza l’Estat, aquest mateix marc de constitucionalitat ens dóna prous instruments de coordinació i cooperació entre ambdues instàncies político-territorials perquè decideixin, de comú acord, el contingut de les normes i actuacions sobre planificació general de l’activitat econòmica que l’Estat (en el marc competencial establert a l’article 149.1.13 de la Constitució)  pot aprovar i que poden incidir en activitats econòmiques en relació amb les quals les Comunitats Autònomes hagin assumit competències. El mateix Tribunal Constitucional a la STC 88/1986,  ha reconegut la necessitat de buscar un equilibri entre la unitat econòmica de l’Estat i la diversitat de règims jurídics vigents amb el model d’Estat autonòmic, i admet una pluralitat i diversitat d’intervencions dels poders públics en l’àmbit econòmic.

Doncs bé, fins ara, l’actuació que s’ha dut a terme en relació amb el FEIL 2009 i el  proper FEIL 2010 no és que hagi estat, precisament, respectuós amb aquest exercici autònom de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’activitat econòmica,  ni amb la competència  de règim local de la Generalitat que abasta les relacions institucionals de la Generalitat amb els ens locals i els diversos àmbits sectorials sobre els quals es preveu que incideixi el proper FEIL.  En concret, el memorial de greuges seria el següent:

-          Vulneració de l’article 150.1 EAC: competència de la Generalitat en la promoció de l’activitat econòmica.

-          Vulneració de l’article 150.3 EAC : competència de la Generalitat per establir la planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius  que estableixi la planificació general de l’Estat

-          Vulneració de l’article 150.4 EAC: competència de la Generalitat en el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas:

o        El desplegament dels plans estatals.

o        La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V.

o        La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica , en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni.

-          Vulneració de l’article 181 EAC; la Generalitat participa en l’elaboració de decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució ( Art. 131.2 de la CE “El govern elaborarà els projectes de planificació d’acord amb les previsions que li siguin subministrades per les Comunitats Autònomes (...) Amb aquesta finalitat es constituirà un Consell, la composició i les funcions del qual desenvoluparà una llei. “ (Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes).

-          Vulneració de l’article 160.1 EAC: correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou:

o        Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat (...)

En matèria sectorial concreta, el llistat “d’agressions” competencials:

- Serveis Socials: l’article 166 EAC estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials, tot i ja existir una norma bàsica e aquesta matèria.

- Medi Ambient: l’article 144 estableix la competència compartida, cal preveure que la futura regulació del futur FEIL respecti aquesta competència.

- Tecnologia: l’article 140.7 estableix la competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria, cal preveure que el futur FEIL respecti la tasca duta a terme per la Generalitat en aquest àmbit.

Per aquest motiu, el Departament de Governació i ha treballat des de mitjans de juliol i durant els mesos de setembre i octubre s’ha intentat arribar a un acord que aconseguís dos qüestions:

·         Ser respectuós amb el marc legal vigent i que l’estat no el lesioni de forma flagrant

·         Aconseguir que si es destinen aquests diners es faci en base a l’eficiència de les actuacions i de la despesa pública, que s’eviti “despilfarrar” diners públics

Crec, que amb la situació actual el Govern de Catalunya no té altra camí que recórrer aquesta mesura que feta des del centralisme espanyol no té en compte la realitat municipal de Catalunya, no és respectuosa amb les competències de la Generalitat i a més prima un model que no aconsegueix enfortir la situació per sortir de la crisi, ni aviat, ni amb un model.