Avui comence amb una introducció per a plantejar un debat, al voltant d'un vídeo de la Sexta. La forta degradació del paisatge als municipis
del litoral ha anat lligada al model turístic de sol i platja. Aquest model ha
passat massa sovint per damunt de la conservació dels valors ambientals dels
espais litorals. Ens ho prova que dels 470 quilòmetres que té el litoral
valencià, més de 315 són sòl urbà o urbanitzable.
A les costes baixes i a
les planures litorals s’ha modificat l’estructura subjacent al paisatge. Cal
entendre com eren les dunes, els pedregars i les restingues, i què hi ha
succeït. La transformació d’aquests paisatges per a usos agrícoles i
urbanístics ha sigut tan intensa que a hores d’ara l’imaginari col·lectiu tan
sols identifica l’existència del seu conjunt a la devesa del Saler.
Aquest conjunt comença a la
platja o desert litoral. És la franja més propera a la mar del sistema geomorfològic
que formaven temps endarrere conjuntament les dunes embrionàries, les franges
de dunes mòbils i els muntanyars, estructurats
de forma lineal i paral·lela a la costa i caracteritzats per un substrat format
per sorres silícies.
Darrere hi ha el cordó dunar, un
paisatge de sorra silícia modelat pels vents dominants i cobert per una matriu
de vegetació on domina el borró. Té taques de sorra no fixada per la vegetació
que disminueixen progressivament en allunyar-nos de la mar, ja que amaina l’acció
abrasiva de les sals i les partícules que transporta el vent. Si fem una passejada
hi trobarem una nombrosa xarxa de corriols, provocats pel trànsit inadequat
i desordenat de persones i animals, que alteren significativament aquests
llocs tan particulars.
Pel que fa a les restingues,
aquestes formen el tram de costa que separa les marjals de la mar, una formació
molt freqüent al nostre territori. Originalment, les restingues eren zones de
dunes estabilitzades que quedaven fixades amb la vegetació preforestal, i
formaven així els muntanyars.
Aquesta vegetació es conserva
encara en alguns indrets que podrem trobar al llarg del nostre litoral més
planer. La presència de les copes d’alguns pins blancs amb els troncs retorçuts
a prop d’alguna platja no urbanitzada ens
serveixen per identificar algun d’aquests
espais. Quan arribem als muntanyars veiem acumulacions d’arena de platja fixades per la vegetació
que marquen una diferència de cota amb els terrenys del costat, els quals
majoritàriament han estat transformats per a ús agrícola.
En el territori valencià trobem
diverses combinacions d’aquests
espais amb pedregars en comptes de dunes, com entre Orpesa i Torreblanca. O
zones humides intercalades entre el cordó dunar i la vegetació que fixa la
sorra, com trobem en el millor paradigma d’aquests espais al País Valencià, la restinga del Saler, al Parc Natural
de l’Albufera. Allí no ens ha de sorprendre trobar-hi espàrrecs si n’és el
temps, o veure un forat d’algun mamífer que s’hi ha fet el cau.
A l’estrat arbori només veurem pi
blanc, amb els troncs i les branques amb formes tortuoses a causa dels vents
marítims que, carregats de sals i partícules, condicionen la vegetació que
aquí pot viure.
Al sotabosc, ric i variat, hi
trobarem ullastres i llentiscles de més de dos metres d’alçada, voluminoses
estepes d’arenal de més d’un metre, i mates de sempreviva, esparreguera i
roja, entre moltes altres plantes. Aquestes pinedes i la seua vegetació no són
més que les restes de savinars litorals vinguts a menys, un exemple dels quals
l’hauríem de buscar més lluny,
a les Illes Balears.
Una vegada conegut aquest context, cal reflexionar sobre si el problema que mostra aquest vídeo de la Sexta mereix com a solució
que "el pare Estat" pague amb els nostres diners la regeneració de les
platges de Dénia que s'ha tragat el mar. Una regeneració cara, que ha
de malbaratar altres platges per treure'n arena i que farà malbé una
posidònia de la qual no en vorem la recuperació, i que és la base dels
nostres ecosistemes marins. Una regeneració que volen uns propietaris
que abans que el mar es menjara la platja, ells es menjaren la restinga.
Àngela |
dissabte, 14 de novembre de 2009 | 10:16h
Aquest tema va més allà de "ells es menjaren la restinga". I no parle únicament de Dénia. I no parle únicament de situacions extremes com la de Dénia.
Qui se la va menjar?
els actuals propietaris que, possiblement van comprar les seues vivendes, ja costruïdes, fa relativament pocs anys? i ho van fer davant d'un notari, amb escriptura de propietat, amb reconeixement de la completa legalitat d'eixe acte de compra-venda d'una propietat privada.
els primers propietaris que van construir aquelles casetes emparats per la llei, amb totes les llicències administratives i de forma completament legal en aquella època? època, per cert, en la qual no hi havia consciència social ni individual del desastre ecològic que s'estava ocasionant.
les institucions públiques que ho van permetre? eren consciens dels danys que es podien provocar? es van demanar informes tècnics previs a eixes autoritzacions?
Ara és molt fàcil: llei de costes i expropiació no remunerada de les propietats legals, construïdes molts anys abans d'aquesta llei, malgrat que es manté vigent una Constitució que protegeix el dret a la propietat privada i que prohibeix la retroactivitat de les lleis. ¡Que fàcil!.
Dons no. I tampoc més actes que continuen fent malbé el medi.
També diu la Constitució que la propietat privada pot deixar de ser un dret per causes d'interés públic o social. És el cas? potser si. Llavors, la Constitució té previstes les corresponents indemnitzacions.
La meua humil opinió i la meua arriscada solució:
L'ADMINISTRACIÓ HO VA FER MAL. Que expropie tot allò construït de forma legal, i que PAGUE als propietaris el VALOR REAL i actual de les seues propietats.
Altre tema és, tot allò construït de forma il.legal, (no respectant lleis vigents en el moment de la construcció), amb permisos municipals o sense. No m'he referit a corrupció en ningún moment. Parle de propietaris honrats, que també hi ha, encara que tinguen la caseta damunt del "muntanyar".
rogersafor |
dissabte, 14 de novembre de 2009 | 10:26h
si com a societat decidim canviar de rumb i acceptar que determinades persones perden l'habitatge per a preservar la costa, accepte que en aquest canvi de rumb s'haja de compensar algú. Em sembla raonable.
Per favor senyors i senyores adults i adultes, deixen de marejar la perdiu com si foren xiquets al voltant de les agendes 21 que vindran els ecologistes i els marmolaran amb raó! Ací tenen informació, també poden ometre-la i esperar la guerra, el tan denostat CONFLICTE SOCIOAMBIENTAL.
Journal de combat, qui veut faire progresser une cause encore minoritaire, La Décroissance fait désormais partie du paysage médiatique national et contribue, par son indépendance, à la vitalité du débat démocratique sur l’avenir de la planète.
Comparteix-ho ara!!
Aquest tema va més allà de "ells es menjaren la restinga". I no parle únicament de Dénia. I no parle únicament de situacions extremes com la de Dénia.
Qui se la va menjar?
els actuals propietaris que, possiblement van comprar les seues vivendes, ja costruïdes, fa relativament pocs anys? i ho van fer davant d'un notari, amb escriptura de propietat, amb reconeixement de la completa legalitat d'eixe acte de compra-venda d'una propietat privada.
els primers propietaris que van construir aquelles casetes emparats per la llei, amb totes les llicències administratives i de forma completament legal en aquella època? època, per cert, en la qual no hi havia consciència social ni individual del desastre ecològic que s'estava ocasionant.
les institucions públiques que ho van permetre? eren consciens dels danys que es podien provocar? es van demanar informes tècnics previs a eixes autoritzacions?
Ara és molt fàcil: llei de costes i expropiació no remunerada de les propietats legals, construïdes molts anys abans d'aquesta llei, malgrat que es manté vigent una Constitució que protegeix el dret a la propietat privada i que prohibeix la retroactivitat de les lleis. ¡Que fàcil!.
Dons no. I tampoc més actes que continuen fent malbé el medi.
També diu la Constitució que la propietat privada pot deixar de ser un dret per causes d'interés públic o social. És el cas? potser si. Llavors, la Constitució té previstes les corresponents indemnitzacions.
La meua humil opinió i la meua arriscada solució:
L'ADMINISTRACIÓ HO VA FER MAL. Que expropie tot allò construït de forma legal, i que PAGUE als propietaris el VALOR REAL i actual de les seues propietats.
Altre tema és, tot allò construït de forma il.legal, (no respectant lleis vigents en el moment de la construcció), amb permisos municipals o sense. No m'he referit a corrupció en ningún moment. Parle de propietaris honrats, que també hi ha, encara que tinguen la caseta damunt del "muntanyar".