Ara sembla que les actuacions malèvoles de Millet i els seus socis (encara no em crec que ningú més sàpigues res) només serviran per generar disputes entre partits. PSC i CiU s’han embrancat en una lluita que no farà res més que empitjorar la desconfiança que hi ha entre la població envers els partits polítics. Servirà també per difuminar la realitat d’una qüestió que va molt més enllà del pur desviament de diners per part de Millet i Montull. Segur que molta més gent, que no persones, coneixien la formula Millet. Segur que aquest varen assistir als casaments de les nenes Millet. Que sabien que aquest feia viatges senyorials a l’altra punta del món. Que feia servir un cotxe de qualitat superior i que no justificava correctament els ingressos i despeses del Palau i el Consorci. Tampoc devien preguntar el sou que tenien assignat aquests dos personatges i les seves secretaries. Tot plegat no s’ho creu ningú, però els partits farien molt millor la feina d’aclarir aquest cas pudent si deixessin de tirar-se la porqueria a la cara.
Per ICV els rics són un objectiu de primera categoria. Consideren que han de pagar més que ningú, i per damunt de tot l’impost de successions, quan realment ells, els rics, segur que són els que paguen menys en relació a aquest impost. Qui no coneix algun ric que realment és pobre.... de solemnitat? No és veritat que hi ha rics que gairebé no paguen impostos? Així de què parlem? Segur que els d’ICV saben molt millor que jo del que realment parlem. Ells fan el paper de l’estruç i volen fer veure a la ciutadania que defensen el pagament equitatiu d’impostos, quan realment no han fet pràcticament res per aconseguir allò que prediquen: que cada persona pagui pel que realment té. I mira que porten anys al govern de Catalunya i s’han fet un tip de recolzar els pressupostos de l’Estat.
Altres coses avui són la persecució que pateix Barcelona, segons el seu alcalde, envers la publicitat que es fa en relació a la prostitució, els carteristes, la brutícia, el comerç de souvenirs, etc. Només cal llegir alguns dels recents articles de l’Oriol Bohigas per entendre que el que l’alcalde veu com una persecució realment és una veritat com un temple.
