El més de gener es, en les nostres latituds, un mes fred i ja sabem que en els pingüins els hi va be el fred.
Avui m'han arribat dues noticies relacionades amb aquest simpàtic animal, però no més pel nom, ja que no fan referència en aquesta espècie.
D'una banda en aquesta època del any es realitza una concentració de "motards" de les de veritat. Trobar-se a Valladolid en aquest mes del any i amb moto necessita de quelcom més que una bona dosi d'afecció a les motos. Dons sembla que un cop més s'han superat totes les expectatives i el nombre de motoristes segueix creixent.
L'altre noticia que fa referència als pingüins es molt més seriosa. Es tracta de la publicació del llibre d'Enric Juliana titulat, "La España de los pingüinos".
D'on ve aquest títol? Sembla ser que els habitants de l'antiga Iugoslàvia en un moment de la seva història recent havien de declarar-se, serbis, eslovens, croates, macedonis, etc. Hi va haver una minoria que es varen declarar iugoslaus i en alguna de les repúbliques a aquesta minoria els van anomenar pingüins, com animals rars o per la seva ambigüitat.
En la portada del llibre diu: "Una visión antibalcánica del porvenir español: la concordia es posible".
De la lectura del ampli resum que he pogut llegir en "La Vanguardia" d'avui, no he arribat a la conclusió que l'Enric destaca en la portada del seu llibre. Hauré de llegir el llibre per potser aconseguir-ho.
No presumiré de conèixer a fons al autor, però es cert que des de fa temps segueixo amb interès les seves cròniques des de la capital del regne.
No sempre estic d'acord amb el que escriu, però si que haig de dir que els seus articles són interessants i amens. No si ell si considera, però em sembla un bon pingüí.
Sempre he defensat que tota persona ha de ser lliure de defensar una idea i aquestes haurien de ser sempre respectades. Potser fora d'aquesta praxis quedarien els extrems, però mentre no provoquin violència o pitjor l'apliquin, fins i tot els extremistes han de ser respectats.
Tinc la impressió que l'Enric en els seus articles procura sempre mantenir-se en la objectivitat i això el porta a analitzar els temes més d'actualitat des de un prisma de teòrica neutralitat. Als que no som tant neutrals, malgrat intenten ser objectius, alguna de les seves afirmacions no ens agraden o pensem que són equivocades.
Un altre cosa que em sobta i que ja vaig comentar fa uns dies al Defensor del Lector, es com es destaca d'un llarg article una frase. En aquest cas encadena dues frases que en el text estan molt lluny una de l'altre. Aquesta tasca, segons em va confirmar el Defensor del Lector, la fan els redactors, possiblement en general fan la feina ben feta, però penso que en tot cas l'autor li hauria de donar el vist i plau.
Una de les constants del resum de llibre es el tema de les dues espanyes, i ho poso amb minúscula de forma intencionada, amb una afirmació que si que crec mereixia anar com a destecada: "ser español consiste en estar severamente enfrentado a los del otro bando".
Bé espero poder llegir el llibre i opinar més ampliament.
