manelmora |
diumenge, 25 d'octubre de 2009 | 21:22h
"El fil d'Ariadna", en la seva línia de defensa de la cultura catalana, recolza al 100% l'exigència de la paritat del cinema en català. Ja n'hi ha prou de mitges tintes. Ja n'hi ha prou d'haver d'anar a l'altra punta de la ciutat per veure una pel·lícula que només fan en català en dues o tres sales dels afores. Ja n'hi ha prou d'haver de mendicar allò que ens pertany, el cinema doblat o subtitulat en la nostra llengua.
Des d'aquest bloc, no podíem deixar de fer-nos ressò d'una llei insuficient i que-perdoneu la desconfiança- no tenim clar que s'acabi aplicant en la seva totalitat. Per això pensem que cal lluitar plegats per la dignificació del català en tots els àmbits.
Podem voler moltes coses, però cal que es dictin lleis ben clares. Ara com ara són els distribuïdors qui decideixen en nom dels resultats econòmics. I pel que sembla la llei només permet la paritat i estic segur que se la saltaran. Nosaltres, a Sant Boi, amb la inauguració d'uns nous cinemes farem tot el que podrem per fer pressió, però tenim mala peça al teler...
Tens raó, però arribar a aquest punt ara mateix és difícil. En primer lloc, perquè estem molt lluny de suprimir el castellà (doblat o subtitulat) de les nostres sales. És ben bé una utopia. En segon lloc, perquè, pel que fa al tema del subtitulat, hem de ser realistes. Aquesta cultura s'ha d'anar imposant de mica en mica, però no podem demanar de cop i volta que tothom deixi de veure cinema doblat i el comenci a veure subtitulat. Sobretot la gent gran, que no llegeix amb rapidesa, que no hi veu bé. La meva mare, sense anar més lluny, és invident. Què faria si només existís el cinema en versió original atès que no parla idiomes? ella segueix el fil de les pel·lícules únicament pels diàlegs. I, com ella, molta gent. En tercer lloc, si hom demana la paritat és per anar fent camí, per anar-nos acostant a l'ideal. En fi. Que en realitat tots desitgem el mateix. La preservació i l'expansió de la nostra llengua.
En segon lloc, perquè, pel que fa al tema del subtitulat, hem de ser realistes.
Aquesta cultura s'ha d'anar imposant de mica en mica, però no podem demanar de cop i volta que tothom deixi de veure cinema doblat i el comenci a veure subtitulat. Sobretot la gent gran, que no llegeix amb rapidesa, que no hi veu bé. La meva mare, sense anar més lluny, és invident. Què faria si només existís el cinema en versió original atès que no parla idiomes? ella segueix el fil de les pel·lícules únicament pels diàlegs. I, com ella, molta gent.
En tercer lloc, si hom demana la paritat és per anar fent camí, per anar-nos acostant a l'ideal.
En fi. Que en realitat tots desitgem el mateix. La preservació i l'expansió de la nostra llengua.