Mai hagués imaginat que es puguessin descobrir tantes coses en menys de quaranta-vuit hores. València, Manresa i Gràcia m’han deixat molt satisfet. M’agrada la proximitat i transparència dels companys del sud, no la canviaria per res del món. Dissabte, dotat d’una bona dosi de cafeïna després de matinar força, l’Ateneu Popular La Sèquia de Manresa em va deixar impressionat, si hi feu una visita ja veureu com no exagero. Passades les nou del vespre, baixava cap a Gràcia fent-me un bon embolic pels carrers de Barcelona amb la rebuda dels pertinents i abundants clàxons (als conductors forasters se’ns deu veure al quilòmetre). Quin teixit i intensitat que vam respirar a la plaça de les Dones del 36! De fet, l’enreixement i privatització sense vergonya d’una plaça pública de l’avui per demà no és per a menys. Aquesta tarda, descans, amb els de casa i Silvio.
Veig que també ets un enamorat del Silvio. Aquesta cançó, juntament amb Por quien merece amor, sempre m'ha posat els pèls de punta: "te doy una canción y digo patria!".
Un plaer compartir escenari, cançons i impressions, Josep.
Un plaer compartir escenari, cançons i impressions, Josep.
Salutacions!