Darrerament he descobert una cosa que, llegint el llibre de Ray Bradbury El zen en el arte de escribir vaig pensar que era una llàstima no poder-ne gaudir a casa nostra. Efectivament, parle de les revistes literàries. I quan dic revista, vull dir de fet un recull de relats breus que formalment s'assembla més a un llibre curt que a cap altra cosa (ideal pel metro o el tren, si em permeteu el suggeriment). La idea és encara meś digna de la meva simpatia si tenim en compte que s'edita a Ontinyent i, és clar, completament en català. Una rara avis, com sol dir-se. El seu nom és La lluna en un cove i des d'aquí he de recomanar, simpaties a banda, que li doneu una oportunitat en virtut de la seva qualitat. El que trobareu, si fem cas dels dos lliuraments que he pogut llegir fins ara, és una bona feina editorial per una selecció de relats on, especialment, podreu gaudir de veus pròpies que sovint no tenen on expressar-se i que personalment he trobat molt properes. Pel preu d'un cubata al mes, si us agrada llegir, trobe que és una proposta que paga la pena.
+Informació al seu web
