En els darrers mesos crec que hi hagut una evolució important tant en el contingut de les cartes com en la selecció. Pel que respecte al contingut, els escrits cada cop estan més fonamentats i més ben estructurats. Pel que respecte a la selecció els dos diaris que més llegeixo, "La Vanguardia" i "El Periódico", donen cabuda a tot tipus de comentaris en un afany de ser més generalistes i oberts a més gent.

Avui concretament, "La Vanguardia" publica deu cartes i totes mereixen un petit comentari.

En la primera Lluís Bultó parlant del fet religiós (en català) diu, "potser seria bo que l'Església abandonés ja la creença superba que és l'única opció o l'únic ens que tota la veritat i l'exclusivitat de dirigir la vida de la humanitat". Tot bé d'una manifestació del arquebisbe de Tarragona demanant que el laïcisme ha d'admetre el fet religiós:
En la següent carta, Alfons Bru (també en català), proposa que en el Estatut es digui, "Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol". Quan fa dies que discuteixen si en el Estatut es acceptable que es defineixi Catalunya com a nació, l'Alfons dona un punt de vista dels que ja estem farts de que no ens hi considerin.

La tercera (també en català) es d'en Guillem Tolosa, i parla de les que considera desafortunades declaracions del president Maragall quan va dir que l'Estatut es podia aprovar sense CiU. Com diu en Guillem el president el que ha de fer per sobre de tot es defensar la integrat del Estatut aprovat pel nostre Parlament.

En la següent Isolda Ventura es una mare preocupada perquè la seva quarta filla té una lesió cerebral greu però com no la saben diagnosticar no rep cap ajut públic i pel que sembla el mateix passa amb els pares de nens autistes. Com pot ser que en el segle XXI i en un país del primer mon ens trobem amb situacions com aquestes?

Andreu Mitjavila, la darrera amb català, fa un joc de números per arribar a la conclusió de que mentre el IPC puja al voltant del 4% una barra de quart ha pujat en dos anys un 25%. Amb ironia es pregunta si es que els venedors de pa no saben que hi ha monedes de 1 i 2 cèntims, ja que les dues darreres pujades han estat de 5 cèntims cada una. Bé si li serveix de consol si segueix pujant de 5 en 5 el tant per cent anirà baixant, el problema es si decideixen oblidar-se també de les monedes de 10 cèntims.

En la següent Antonio Centeno comenta la llei d'autonomia personal del ministre Caldera i diu, "la justicia distributiva se debe buscar con impuestos progresivos", sembla que això en un ministre socialista no se li hauria de recordar.

Carmen Batlló, en la següent carta, es mostra desesperada o com diu ella "estresada" pel consumisme que ens invadeix.

A continuació, Ignacio Palacios, veí de Gavà Mar, com no torna a parlar del soroll que fan els avions quan s'enlairen i passen per sobre del seu habitatge. No vull entrar en si era abans el ou o la gallina, però si que hi ha una veritat com un temple, si quan els avions arriben a Barcelona estan 20 minuts passejant per les pistes fins arribar al finger, potser si fessin el mateix al sortir no tindrien que passar per sobre de Gavà. Les dues darreres vegades que he arribat de Mallorca l'avió ha estat el mateix temps passejant per les pistes que volant des de s'Illa a Barcelona.

En la darrera Chris Boswell des de Tarrega, es pregunta perquè no es posen d'acord totes les cases de mòbils per fer un carregador únic. Quina raó té! He comptat els que tinc a casa i supera la desena. Evidentment que l'estalvi en residus tecnològics seria important, però i els fabricants de carregadors estarien contents?, i que passaria amb els treballadors. No tot es tant simple com pot semblar.

Per acabar comentar la Carta destacada, per cert qui ho decideix?, parla de la polèmica que fa uns dies va començar i que es cíclica sobre la poca atenció que es té sobre els nens superdotats.

Bé dies com el d'avui em deixen menys temps per llegir altres bons articles, les noticies, amb el bombardeig informatiu diari quan surten publicades en un diari, ja ens les sabem de memòria