joangrau |
dimecres, 4 de novembre de 2009 | 19:54h
Narcís es mirava a les aigües
i Heràclit deia que no veurem dues vegades el mateix riu.
Em vaig mirar als teus ulls
i intento salvar aquella imatge
que es desdibuixa i transforma per moments.
Ser i no ser a l'hora.
Com salvar-nos de l'estrany dilema?
Si es que hi ha quelcom a salvar.
I si no què?
Qui sóc jo, més enllà dels meus actes?
El miratge d'una realitat?
La realitat d'un miratge?
La reflexió d'un reflex?
452
Per tant, deu ser més important el que som que el que fem.