Fa hores que hi penso, obsessionat, alarmat. La lipotímia de Pere Gimferrer la nit dels Premis Planeta és un senyal. No sóc un iniciat i el meu cervell està molt lluny de les paraules i les imatges que circulen pels infinits i entortolligats alambins mentals del poeta, ho confesso; per tant, qualsevol de les elucubracions que posi sobre el paper, podrà utilitzar-se en contra meva a gust del lector. I del fiscal, si s’escau (...)
Ahir, a Vilaweb, l’escriptor i documentalista ens en va regalar una perla, un article magistral sobre el premi Planeta i el desmai de Pere Gimferrer. Un treball àcid, sarcàstic, punyent, que va de menys a més; realment antològic. Montanyà ho diu tot. Us en recomano la lectura; és, a parer meu, una mostra de bon periodisme.
