Informava El 9 NOU dies enrere que les obres del complex cultural l'Atlàntida de Vic costaran aproximadament 14 milions d'euros més dels previstos inicialment. En total el cost d'aquest equipament serà de 35 milions en comptes dels 21 milions licitats el 2007. Aquesta desviació pressupostària de considerables proporcions no és cap novetat en obres iniciades per les moltes i diferents administracions públiques que assalten amb impunitat les nostres butxaques amb tot el reguitzell d'impostos possibles. Com que en aquesta vida res no és gratuït el cost del magne edifici i la desviació seran sufragats per la butxaca dels contribuents locals. Les ajudes que puguin aportar altres administracions no són diners que ploguin del cel; també són la recaptació d'impostos sobre altres o més contribuents. Els administrats sempre ho paguem tot.
No voldria pas en aquest breu article carregar les tintes contra els responsables -diversos i de diferents colors- del meu Ajuntament. No és el cas. Ni tampoc de posar en dubte la necessitat de l'equipament cultural. Però si de posar de manifest l'enorme inversió que es fa i la desviació existent. Serveixi d'exemple del que és, tots en coneixem exemples, una pràctica ben extesa arreu i a totes les administracions.
Els ciutadans contribuïm amb els nostres impostos -directes i indirectes- a proveir de diners les arques de les diverses administracions públiques, tan nombroses al nostre país. Els polítics elegits democràticament se'ls gasten d'acord amb el programa electoral presentat i establint prioritats. De diners no n'hi ha per a tot. Els contribuents, és a dir, els qui paguem la festa tenim com a mínim el dret a exigir pulcritud i prudència a l'hora de gastar els nostres impostos, a saber com es gasten els diners i quin ús se'n fa. Crec que hauríem de tenir, tots plegats, una actitud més activa i vigilant en aquestes qüestions. Gosaria dir que també hauríem de tenir dret a exigir responsabilitats quan hi ha desviacions pressupostàries tan notables com, per exemple, les de l'Atlàntida de Vic. Perquè quan els números no quadren sempre hi ha una pujada d’impostos a punt per solucionar el problema. És la solució més senzilla: ficar una mica més la mà a la butxaca de cada un de nosaltres.
Quan aquest projecte va sortir a concurs, una de les condicions era que no costés més de 12 milions d'euros.
Quan es va aprovar va ser quan en Jaume Puig va justificar que s'augmentés de 12 a 21 perquè el projecte que s'havia triat no contemplava "ni l'iva ni el benefici empresarial"(sic.).
És a dir que l'ajuntament va triar en concurs un projecte que pretenia que l'obra es fes de franc i en negre.