Comparteix-ho ara!!
Estem cansats de sentir sempre el mateix: en conseqüència anem a avançar-nos una mica als debats i a parlar sobre la relació entre cultura i sostenibilitat.
Sobre perquè la cultura del lloc és tan important on es debat sobre la
sostenibilitat, per a aconseguir que aquesta vaja endavant.
Quan professionalment fem processos d'Agenda 21 i de participació pública relacionats amb el medi ambient, ens adonem que l'èxit d'aquestos processos depenen de multitud de factors, alguns d'ells relacionats amb el teixit associatiu, amb la cultura participativa o amb la vinculació de la població al terme municipal i als seus espais amb valors mediambientals. I què és tot això en definitiva? la cultura del lloc.
La cultura inclou tant valors com les pautes de comportament que se'n deriven, els punts de vista, les aspiracions col·lectives, el savoir fare, i tota una sèrie de coneixements i idees que són sempre el punt de partida sobre el que començar a treballar.
I per a promoure la cultura a un lloc el camí a seguir passa per concertar plans d'acció a tots els terminis entre tots els agents implicats en els processos culturals, com indústries culturals, museus, universitats, regidories locals, ens comarcals, associacions culturals, el sector de llibre, músics, persones dedicades a l'audiovisual, i d'altres.
Per a fer aquestos plans d'acció cal concertar interessos entre tots els agents culturals, facilitar fòrums i punts d'encontre que els permeten d'identificar aquells aspectes que potser uns necessiten i d'altres els poden oferir, aquelles potencialitats de què disposen i també algunes limitacions.
Per tant en alguns anys, esperem que pocs, no tindrà sentit parlar de processos encaminats al desenvolupament local sostenible sense parlar de cultura, i caldrà enfocar la cultura com a motor del desenvolupament local, no sols de cara al turisme, també de cara al desenvolupament d'indústries culturals i a la creació de hubs i clusters culturals a partir del que ja tenim.
Només des d'aquesta gestió del sector cultural podrem divulgar valors a la societat i així ser capaços de superar els condicionants actuals, que fan per entendre'ns, que hi haja grans diferències entre fer una Agenda 21 a la Toscana, on la cultura del lloc implica una gran sensibilitat pel paisatge agrícola, i fer el mateix a la Marina Baixa, on un percentatge molt alt de la població activa es dedicava fins fa poc a urbanitzar i enrejolar el territori fins a límits insospitats.
I aquesta visió de la cultura entronca amb altres disciplines del medi ambient, com el paisatge, com a plasmació territorial de la cultura (o manca de) del poble que l'ha creat. No de bades es diu que cada poble té el paisatge que es mereix. I en definitiva aquest paisatge definirà el rang de possibilitats econòmiques d'un territori: imagineu un territori socioeconòmicament d'èxit amb tot el seu paisatge i el seu patrimoni maltractat i derruït? Quina imatge penseu que hi donaria una gran empresa en instal·lar-hi la seu, en arribar-hi delegacions d'altres països? Creieu que això seria possible?
Veritat que ara que heu llegit això està clar que la cultura és una part imprescindible i decisòria del desenvolupament local? Doncs en el context actual, ja és prou difícil que segons qui t'entenga quan hom parla de sostenibilitat, imagineu si parlem de fer-ne servir la cultura com a element d'unió de les tres components de la sostenibilitat: el respecte pel medi ambient, la justícia social i la viabilitat econòmica. No és hora ja d'incorporar el debat cultural en totes les seues vessants a les Agendes 21?
Vull felicitar Raül Abeledo, un dels meus col·laboradors, per orientar-me en la direcció de les paraules que acabeu de llegir. Gràcies Raül. Seguirem informant, potser organitzem una jornada sobre el tema.
Quan professionalment fem processos d'Agenda 21 i de participació pública relacionats amb el medi ambient, ens adonem que l'èxit d'aquestos processos depenen de multitud de factors, alguns d'ells relacionats amb el teixit associatiu, amb la cultura participativa o amb la vinculació de la població al terme municipal i als seus espais amb valors mediambientals. I què és tot això en definitiva? la cultura del lloc.
La cultura inclou tant valors com les pautes de comportament que se'n deriven, els punts de vista, les aspiracions col·lectives, el savoir fare, i tota una sèrie de coneixements i idees que són sempre el punt de partida sobre el que començar a treballar.
I per a promoure la cultura a un lloc el camí a seguir passa per concertar plans d'acció a tots els terminis entre tots els agents implicats en els processos culturals, com indústries culturals, museus, universitats, regidories locals, ens comarcals, associacions culturals, el sector de llibre, músics, persones dedicades a l'audiovisual, i d'altres.
Per a fer aquestos plans d'acció cal concertar interessos entre tots els agents culturals, facilitar fòrums i punts d'encontre que els permeten d'identificar aquells aspectes que potser uns necessiten i d'altres els poden oferir, aquelles potencialitats de què disposen i també algunes limitacions.
Per tant en alguns anys, esperem que pocs, no tindrà sentit parlar de processos encaminats al desenvolupament local sostenible sense parlar de cultura, i caldrà enfocar la cultura com a motor del desenvolupament local, no sols de cara al turisme, també de cara al desenvolupament d'indústries culturals i a la creació de hubs i clusters culturals a partir del que ja tenim.
Només des d'aquesta gestió del sector cultural podrem divulgar valors a la societat i així ser capaços de superar els condicionants actuals, que fan per entendre'ns, que hi haja grans diferències entre fer una Agenda 21 a la Toscana, on la cultura del lloc implica una gran sensibilitat pel paisatge agrícola, i fer el mateix a la Marina Baixa, on un percentatge molt alt de la població activa es dedicava fins fa poc a urbanitzar i enrejolar el territori fins a límits insospitats.
I aquesta visió de la cultura entronca amb altres disciplines del medi ambient, com el paisatge, com a plasmació territorial de la cultura (o manca de) del poble que l'ha creat. No de bades es diu que cada poble té el paisatge que es mereix. I en definitiva aquest paisatge definirà el rang de possibilitats econòmiques d'un territori: imagineu un territori socioeconòmicament d'èxit amb tot el seu paisatge i el seu patrimoni maltractat i derruït? Quina imatge penseu que hi donaria una gran empresa en instal·lar-hi la seu, en arribar-hi delegacions d'altres països? Creieu que això seria possible?
Veritat que ara que heu llegit això està clar que la cultura és una part imprescindible i decisòria del desenvolupament local? Doncs en el context actual, ja és prou difícil que segons qui t'entenga quan hom parla de sostenibilitat, imagineu si parlem de fer-ne servir la cultura com a element d'unió de les tres components de la sostenibilitat: el respecte pel medi ambient, la justícia social i la viabilitat econòmica. No és hora ja d'incorporar el debat cultural en totes les seues vessants a les Agendes 21?
Vull felicitar Raül Abeledo, un dels meus col·laboradors, per orientar-me en la direcció de les paraules que acabeu de llegir. Gràcies Raül. Seguirem informant, potser organitzem una jornada sobre el tema.
M'agrada molt aquest línia de treball, a pesar de la complexitat que duu aparellada. I per ací hem de treballar tots plegats.
Ja vaig contant-te cosetes, que aquest final d'any vindrà ple de novetats.
Dis-li a Raület que et passe un exemplar del llibre que van fer mà a mà amb Pau, Salvador i José.
Hem d'aconseguir, a més, que els sectors culturals integren perspectives mediambientalistes. Tinc a l'habitació un pòster que ho resumeix amb una bona frase: "si defenses la natura, també defenses la cultura" ;)
Tinc eixe llibre des de fa més d'un any! I eixa línia de treball costarà d'engegar perquè no és fàcil de vendre, el mercat no està madur per a això! majoritàriament... Esperem veure-ho aviat en marxa a algun lloc.