Ramon Erra |
dilluns, 19 d'octubre de 2009 | 12:50h
La genteta de Winesburg, Ohio, són això: genteta. Es mouen per una ciutat americana de províncies, del Mig Oest, i no els passen coses gaire espectaculars, però tenen esperances, desitjos inconfessats, petits vicis...
...virtuts. Somnis que encara no són el somni americà, però que s'hi encaminen. Winesburg és avorrit, petit, provincià, polsegós, fred. Tothom es coneix. Els nois es disputen la mateixa noia. Les noies somien el mateix noi. Hi ha el botiguer, el banquer, el periodista, la mestra i el vicari. Hi ha les mares soles, els pares sols, els fills consentits, els fills deixats de la mà de Déu, les filles. Hi ha els camps de maduixes -que es travessen els vespres d'estiu per anar a fer margeres, com a tot arreu del Món!- i hi ha un tren que porta gent (que arriba carregada d'històries) i s'emporta gent (que vol anar lluny a viure altres històries). Aquest recull de narracions empeltat de novel.la (o novel.la fragmentada) és una delícia. I no cal dir res més. Si un cas parlar del seu autor, Sherwood Anderson, que s'inventa una mena de costumisme que va una mica més enllà, un costumisme que es fica dins la ment dels personatges (que xerren sols, que estan dominats per idees, desitjos, vicis, records, moments clau....) i d'aquesta manera, Anderson trascendeix el costumisme i ens porta a un món màgic, grotesc i absurd (que no vol dir fals ni trampós, sinó molt més potent i real que el costumisme tout court). I ell mateix, l'autor, mor d'una manera costumista -prenent un martini- empeltada d'accident absurd: a l'empassar-se l'escuradents d'aquest martini. Això passava l'any 1941. El llibre que comentem va sortir el 1919 i fins ara, noranta anys després, no l'havíem pogut llegir en català. Mai és tard: el llibre no ha perdut gens d'interés. La traducció -molt bona- és de Francesc Parcerisas. I els editors són els de El cercle de Viena, que ens estan regalant productes excel.lents.
No em facis dir pq, però em recorda la teva última novel.la Desfent el nus del mocador. Tot el seguit de personatges, diferents temps i espais, però les aventures i desventures. En el teu llibre el fil conductor és el cambrer, i a Ohio és el periodista local.
Una salutació ben cordial.
Acaben de treure un altre Kawabata preciós, "País de neu", i estan a punt de començar la Recherche amb "Combray"!!!
I als lectors també.