El dimarts passat vaig assistir a la presentació de "Hollywood contra Franco", un magnífic llargmetratge documental dirigit i produït per Oriol Porta que des d'ara mateix us recomano de tot cor.
Conec l'Oriol des de fa uns quants anys. El nostre primer contacte va ser per raons professionals i aviat ens vàrem adonar que compartíem unes quantes dèries. Els imperatius de la feina, per tant, no varen ser cap obstacle perquè entre ell i jo sorgís una bona amistat.
Per això sé que aquesta pel·lícula que ara es comença a exhibir en circuits comercials -després d'una exitosa cursa per uns quants festivals- li ha ocupat vuit o nou anys de la seva vida i una part significativa de la seva economia personal.
No entraré a analitzar "Hollywood contra Franco" perquè d'això ja s'encarrega gent més entesa. Sí que voldria, però, recomanar-vos... (n'hi ha més)
... una visita atenta a la pàgina web de la pel·lícula (vegeu aquí) i destacar algunes coses que Porta va dir-nos la nit de la pre-estrena.
La guerra civil espanyola i el seu tractament ideològic i, doncs, propagandístic en el cinema ha interessat a bastants estudiosos i historiadors entre els quals destaca amb excel·lència Romà Gubern. La gràcia de la proposta d'Oriol Porta, però, és portar el tema no pas als llibres com fins ara sinó al que sembla que hauria de ser el seu hàbitat natural: la pantalla. Això fins ara ningú no ho havia fet.
"Hi havia dues maneres -ens va dir-: que ho fessin els americans -amb molts més mitjans- o que ho féssim nosaltres més modestament. Curiosament sembla que allí ningú hi ha pensat. Afortunadament perquè crec que és molt millor que aquesta història l'expliquem des del nostre punt de vista que no ells."
Els seguidors d'aquestes Totxanes saben que detesto profundament la mania "progre" de dividir el món entre "ells", els ianquis perversos, i "nosaltres", els bons, però he d'admetre que en aquests cas ha valgut la pena ser els primers perquè el que en la pel·lícula es pot veure és que, davant de la figura de Franco, els manaires de Hollywood van acabar primant la seva figura d'enemic del comunisme i mirant cap a una altra banda quan algú feia esment a les actituds antidemocràtiques del règim militar espanyol. Dit altrament, aquesta pel·lícula feta amb ulls americans no seria pas la mateixa.
Des del punt de vista narratiu "Hollywood contra Franco" s'estructura al voltant de la figura d'Alvah Bessie (1905-1985), membre de les Brigades Internacionals, guionista de Hollywood i un dels "Deu de Hollywood", grup contra el qual es va acarnissar la cacera de bruixes del tristament cèlebre senador McCarthy.
El contrapunt a la figura d'Alvah Bessie és el seu fill Dan, present l'altre dia al cinema Aribau. Ell ens parla dels records del seu pare i de com va entomar la presó i la marginació oficial dels amos de Hollywood.
Ell també és el protagonista del moment més emotiu de la cinta quan, acompanyat per Romà Gubern, visita el poble de Darmós en el qual son pare, setanta anys abans havia estat lluitant. De seguida Dan reconeix el punt exacte des d'on algú va retratar el brigadista, un escenari pel qual sembla que el temps no ha passat ja que és quasi idèntic al d'aleshores.
Ara fa cosa d'un any l'Oriol Porta em va enviar una primera versió de la pel·lícula perquè li donés la meva opinió. En aquell moment la cosa ja pintava molt bé tot i que encara hi havia aspectes a polir. Vaig fer la feina de "sparring" que em demanava i l'Oriol ha tingut la gentilesa d'incloure el meu nom en el capítol d'agraïments al final de la pel·lícula. Tot un honor gens proporcionat a l'aportació que jo vaig fer-hi.
L'agraït, ara, amic Oriol, sóc jo.
