Ens ho havien dit que a principis d'aquest any, l'actor Pep Tosar, havia desembarcat al Círcol Maldà de Barcelona per tal d'establir-s'hi i fer teatre. Això de fer teatre, pot semblar una frase més, però tractant-se de Pep Tosar, no ho és en absolut.
Amb dues obres estrenades: La casa en obres i Molts records per a Ivanov(Premi de la crítica), que ens vam perdre, a principis d'aquest octubre, Tosar encetava temporada amb un nou muntatge: Nocturn, un espectacle que corroborava allò que dèiem més amunt.
A partir de l'obra d'Antonio TabuchiRèquiem, Tosar afegeix a aquest text, altres fragments de l'italià enamorat de Portugal, sobretot contes, per tal d'encaixar-los i donar-nos un espectacle sobri, íntim, preciosista i fins i tot llòbrec en l'escenografia i plantejament rítmic, peró lluminós pel que fa als resultats que assoleix.
En un Portugal intemporal, un escriptor decideix tornar a mirar-se Les temptacions de Sant Antonidel Bosch, un quadre que solia admirar amb alguns amics en el passat. D'aquesta confidència a un dels cambrers del bar del museu i de la visita que fa l'escriptor a la casa on durant un any va intentar escriure una novel·la i on va conèixer un estrafolari escriptor, Tadeus, i s'enamorà d'Isabel, assistirem a un recorregut, oníric del tot, que l'escriptor fa a través del temps per tal de demanar als fantasmes de tots dos, uns perquès que en cap cas, com sol passar en aquests casos, no apaivagaran cap incertesa. Hi ha més coses, però tot i que la història no amaga cap cop d'efecte (Tosar és savi i sap que sempre és el COM i mai el QUÈ) ens n'abstindrem de desvelar-se res més.
Amb els nocturns de Chopin de fons, la proposta de Tosar és d'una precisió subtil i emocionant. Res hi sobra: ni les projeccions, ni la música en directe. Tot emociona. El ritme cadenciós amb què es mouen els personatges atorga un tempo bell, que Tosar no fa servir en tota l'obra, només en les parts en que Isabel llegeix la carta que l'escriptor li va escriure. A aquest esllanguiment calmat, el complementa un tempo més realista que ens relata la peripècia pròpia de l'escriptor salpebrada amb un humor que resta feixuguesa a la proposta però que en cap cas s'allunya de l'atmosfera donada. Una senzilla pantalla translúcida, emfasitza físicament aquesta dualitat: la del somni i la de la realitat, sempre confonent-se.
Pel que fa a les interpretacions, Tosar, com a protagonista, imprimeix al seu personatge un allunyament de la concepció general de l'espectacle, com un espectador de tot plegat, molt ben confeccionat i acollit pels seus companys: Víctor Pi ens dóna un cambrer misteriós i un Tadeus, l'escriptor que coneix el protagonista, ple de racons i de subtileses; Anna Carné, en papers menors, demostra una gran versatilitat sempre creïble i Cecilia Ligorio és Isabel, la dona que llegeix les cartes de l'escriptor i que demostra un gran ofici començant el paper des de tan amunt i sense defallir en tot l'espectacle. Una proposta, la de Tosar, que ens reconcilia amb la fal·lòrnia aquella, cada vegada més estesa, que en el teatre l'art d'explicar una història en tota la seva dimensió, ha desaparegut. Seguirem de molt a prop aquest Círcol Maldà.
"Un dia, mirant Les temptacions de Sant Antoni vaig pensar que si l'home dels nostres temps havia perdut totes les temptacions, encara li quedava el remordiment. I així, vaig imaginar-me un personatge presa de l'obsessió del remordiment. Perquè el remordiment sí que existeix. I de vegades ens condueix on ell vol, fins i tot a la temptació suprema", ens diu Tabuchi al programa de mà.
Remordiments tindreu vosaltres si no aneu al Círcol Maldà. Teniu temps fins el dia 15 de novembre. Imprescindible de debò!
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
