Hi ha qui pensa que aquest mal no vol soroll i que és millor no dir-ne res, però el món sobiranista éstà a bastament assabentat de les tensions que hi ha en l'organització de les consultes. A l'apunt de dissabte passat mostrava la meva sorpresa per les declaracions d'Alfons López Tena al Canal Taronja en què afirmava que persones que havien entrat a Reagrupament intentaven prendre el control de l'organització. Ho escric amb negreta per evitar malentesos de bones a primeres. Si més no en aquest vídeo, López Tena no diu pas que Reagrupament estigui dinamitant l'organització. Fins i tot diu que aquestes persones poden fer-ho sense que Carretero en tingui coneixement o fins utilitzant el seu nom. Dit això, és lleig fer aquestes acusacions i les d'infiltracions de l'Estat espanyol sense dir noms. I és alarmant perquè els qui coneixem López Tena sabem que calcula i pensa molt allò que diu i no parla mai sense fonament. Per tant, preocupa i és mala notícia que la disjuntiva sigui la següent: o bé el notari s'ha equivocat i ha decebut moltes persones fent intoxicacions sense fonament, o bé hi ha algú que compleix la doble condició d'haver-se associat a Reagrupament (cap problema, és clar!) i “pretendre prendre el control” de l'organització. Siguem molt curosos, doncs, perquè el país està pendent de nosaltres i no podem fallar. Sabem que per aconseguir l'objectiu final de fer fàcil el vot tot serà molt complex, però val la pena no malbaratar aquesta oportunitat històrica.
Des del meu punt de vista, l'experiència d'Arenys de Munt és absolutament irrepetible i no extrapolable. Hi ha una sèrie de factors que ho determinen. La consulta d'Arenys de Munt havia de ser inicialment una altra cosa que no hauria obtingut tant de ressò mediàtic si no hi haguessin concorregut la Falange i l'advocat de l'Estat. L'organització de consultes arreu del país no pot copiar el model d'Arenys de Munt. S'hi pot inspirar, el pot interpretar, però no el pot copiar perquè és irrepetible.
A Arenys de Munt hi van coincidir tres factors que ara poden provocar friccions. En primer lloc, la participació popular. A la comissió organitzadora s'hi va implicar molta gent i en aquest sentit els representants polítics municipals eren un element més. L'esperit era totalment assembleari. Conseqüència d'això i en segon lloc, la unitat política; amb una idea a remarcar, que és l'autoexclusió dels socialistes, que van quedar retratats al costat dels feixistes (a Arenys de Munt no hi ha ni PP ni Ciutadans, és clar). I en tercer lloc, la càrrega institucional, que és la que va obrir la caixa dels trons. L'Estat va poder anul·lar l'acord del ple, però no va poder evitar que el batlle anés a votar ben vestit i encorbatat i aquella imatge de normalitat institucional era l'equivalent a tones d'aigua al Titànic d'Espanya.
Quan s'intenta aplicar aquest esquema a l'àmbit nacional cal fer mans i mànigues perquè cap d'aquests elements no en quedi despenjat. Cal comptar amb la màxima presència possible de les entitats sobiranistes, que són les que tenen la xarxa i les que han fet la feina prèvia (dues manifestacions de la PDD, dues de Sobirania i Progrés, una de Deumil a Brussel·les, etc.) sense la qual l'esclat d'Arenys de Munt no hauria estat tan espectacular. En cap cas es pot fer el procés anant contra aquestes entitats. Ara bé, també és cert que l'allau de consultes que començarà el desembre vinent tindrà una fortíssima càrrega política i unes conseqüències molt superiors a la consulta d'Arenys de Munt, cosa que caldrà gestionar amb la màxima professionalitat i agilitat. En aquest punt, qui té plena disponibilitat horària, sigui pel motiu que sigui, per treballar intensament en l'organització, és un valor que cal conservar. Però aquest valor, aquesta capacitat de treball, en cap cas ha de posar en risc la convivència dels tres factors esmentats.
La política sempre serà desbordantment difícil perquè votar sigui extremament fàcil.
Vols dir que no exageres un pel? Un pel de no res...
Marc
I com a primícia, i reconeixement d'aquest bloc, per això ho dic aquí, anunci-ho que l'Ajuntament d'Avinyó amb tots els regidors del Ple Municipal (7 de CIU i 4 d'ERC) properament aprobarà la moció al respecte.
És increïble veure com les esferes aspiren a ser altes i les altes esferes aspiren a ser "planetes"! Quina vergonya tanta enveja i tanta sobèrbia. Però qui us heu cregut que sou tots plegats! Mentre uns i altres us aneu barallant, els pobres matats que estem en els ajuntaments dia si i dia també defensant la democràcia i fent política local anem fent joc. I la pobre gent matada, ciutadanes i vilatans que volen la llibertat pel seu país van fent joc.
Ara sí que veig ben bé que serà, el POBLE, qui realment empentarà aquest país cap a la llibertat. Els demès, m'han decebut tots!
Però per mi, només dues paraules:
UNITAT I PACIÈNCIA!!!
Això no vol dir que no participin, han de donar suport polític i ajudar en allò que puguin, però no poden ser el pal de paller, ni poden pretendre coordinar res. La societat civil a nivell local o comarcal s'està organitzant sense aquesta CN de les plataformes, s'organitza a nivell local o comarcal i és coordina amb els regidors locals i Decidim.cat.
Penso que el problema és un altre cop de protagonisme i sortir a la foto. Mireu si totes aquestes plataformes volen sortir a la foto, perfecte, però que no busquin brega, amb qui realment està treballant el dia a dia a nivell local o comarcal.
Si es fan aquestes crítiques amb nom i cognoms a la signatura i un enllaç que en permeti la validació, encara; però engegar el ventilador, signar "Ig-nasi" i quedar-se tan ample és la típica actitud que perjudica la blogosfera.
Siguis qui siguis, preferiria que no tornessis mai per aquest bloc si ha de ser amb aquestes maneres.
Signo amb nom i cognoms i un enllaç de correu electrònic. Comparteixo la indignació del comentari de l'Ignasi. Jo no vull companys d'aquesta mena que acomboin l'irreversible procés cap a la independència.
Potser alguns preferiu als camarades Carod i Puigercós que no están rebotats amb ningú, ni amb la "grande y libre" ara que tenen Audi oficial. No formen part de cap deixallería i per a ells la unica "transversalitat" que existeix és la d'esquerres (dependent quan tenen prevenda, independent quan venen eleccions). Això si, només de voquilla perque viuen com oligarques.
"Als espanyols se’ls ha de tractar, quan s’ho mereixen, que és quasi
bé sempre, a hòsties. "
"Amb això vull dir que jo seria partidari, si es posen pesadets, d’un
exèrcit ofensiu, capaç d’endinsar-se ben endins i si cal bastir zones
de separació que evitessin que les comarques catalanes més occidentals
haguessin de viure amb l’ai al cor, com sempre ha passat."
"Altrament dit, que si hem de fer dels Monegros el nostre Sinaí
particular, doncs cap problema. I si ens hi hem de quedar 20, 30 o 40
anys fins que n’aprenguin, doncs ens hi quedem i punt."
UNA GUERRA A LA ISRAELIANA ESÀ PROPOSANT AQUEST BOIG DE DEUMIL.CAT????????? Senyora VOTI SI A LA INDEPENDENCIA PERQUE FAREM UN EXERCIT AMB AVIONS I TANCS PER BOMBARDEJAR ALS ARAGONESOS!
--------------
SI QUE TENIM LA PELL FINA XAVIER MIR A QUI HAURIES DE REPROVAR CONTUNDENTMENT ÉS A LA PÀGINA WEB DEUMIL.CAT PER PERMETRE ESCRIURE TOT AIXÒ, I AIXÒ QUE T´HE POSAT ÉS L´ANÈCDOTA, A L´ENLLAÇ´TENS LA RESTA I ÉS ENCARA PITJOR.
Abans que res demano perdó al senyor Mir per expressar-me al seu blog, però he vist que n'Eduard parlava d'aquesta desgradable intervenció (i les que fa al BGS) del tal Ignasi i volia dir-li alguna cosa.
Ig-nazi (genial, sr Mir):
Ets tan sectari que ni saps on et fiques ni de què parles.
Deumil té la seva pròpia pàgina web i el BGS és totalment diferent.
La primera va nàixer d'una iniciativa creada al BGS, cert, però no és la mateixa, encara que puguin coincidir lectors i administradors.
La primera només és l'òrgan de comunicació de l'entitat Deumil.
La segona és un fòrum on cada dia escriu un bloguer diferent i on una sèrie de persones donem la nostra opinió, amb friquis, il·lustrats, il·luminats... de tot.
I algun troll (com tu) que entra a tocar el voraviu.
Si tant t'ofèn el que es diu al BGS perquè entres dia si, dia també??
Que és la teva feina buscar adeptes per la vostra secta (ERC)??
Aquesta és la teva tasca assignada pel messies kdod???
Doncs la fas de pena.
Matilde:
Quina falta d'educació, senyora.
Li dic jo res a casa seva del que vostè creu, o pensa, o diu??
Li ha insultat ningú a vostè per a que vingui al BGS a fer-ho??
Si vostè forma part de la brossa, no ens fiqui a nosaltres.
Gràcies.
Com es nota que us moriu de por per la creació de Rcat...
No em sabria gens greu.
Bé, només si els "amics" Ig-nasi i Matilde no el llegeixen abans, és clar.
Al BGS hi ha opinadors de diverses orbites tant de CiU, com de Reagrupament com de diverses plataformes. I la gent opina sobre els temes que es plantejen cada dia amb més o menys euforia. L'article i les opinions que has agafat de mostra són d'un membre de Reagrupament.
Aquesta pregunta en concret era ras i curt si una Catalunya independent hauría de tenir exèrcit com qualsevol país europeu. Cadascú opina donant les seves raóns i preferències particulars, fobies i filies. N'hi ha que es volen asemblar a Israel, d'altres a Suïssa i d'altres a Costa Rica. N'hi ha que se senten amenaçats per Espanya i d'altres pels pirates Somalies....
L'associació de Carretero no s'amaga de pensar que un pais normal té exèrcit, en quant a les opinions de l'articulista són particulars i personalment seves.
Els escrits d'aquest tal Ignasi, parlant de deixalles, són pura propaganda. Com que la majoría de les opinions eren contraries a la seva ara fa la rebequería. En tot cas si mai s'ha de decidir ho faran els politics i formará part d'una constitució.
La meva opinió és que si, que un pais ha de tenir un exèrcit, igual que té polícia. Si ha de ser petit i de defensa o no, això és discuteix.
"creiem que ho ha d’organitzar la societat civil, amb el suport de qui faci falta, des de les plataformes sobiranistes del país, passant per les formacions polítiques i tot aquell que vulgui ajudar a tirar endavant aquest projecte. El que necessitem és anar a la una. "
Que en algun poble o vila no es possible i es fa d'una altre manera, és a dir, que des de l'ajuntament es fa més promoció o al reves, que es fa malgrat els impediments de l'ajuntament, d'acord. Però en general, la regla a seguir és la d'Arenys, que fou la mateixa de 10Mil a Brussel.les.
La societat civil unida per un objectiu. Com diu en Fàbrega, tot a la una!!