Una amiga m'envia un c/e amb un fitxer adjunt, em diu: "Si tens un moment, llegeix-lo i passa'l". És tracta d'un article del lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:
Al programa matinal, des de feia mesos l'encarregat de donar
informació del trànsit, que era del RACC, invariablement pronunciava el riu
Besòs i Sant Adrià de Besòs amb una o tancada: Besós, i això una, dues, set
vegades en molt poca estona, i hi tornava cada vegada que repetia la
informació. El locutor devia ser de primera llengua catalana, perquè
pronunciava bé, per exemple, la z de Sant Quirze i fins alguna altra ò, com la
de les Glòries, indret també habitual en la informació del trànsit. Però hi
havia altres topònims igualment mal pronunciats, amb ó: Vandellós, el Papiól,
etc. Era la mosca vironera de cada matí, de cada setmana, de cada mes, d'un any
seguit. A poc a poc vaig anar observant que també deien Besós altres informants
esporàdics perfectament catalans d'origen; i Banyóles i Escócia; i que una
informant ben catalana de les terres de Lleida deia Serós. De Besós a Bessós no
hi havia sinó un pas de pardal, i efectivament, així apareixia de tant en tant,
encara més deformat, el nostre riu malastruc. Un dia aquell informant
professional va plegar i el va substituir un altre que ja deia,
sistemàticament, impunement, Bessós; de fet pronunciava sordes totes les esses
(Sant Vicenç dels Horts esdevenia «Sant Vicenç dels sords») i usava la
preposició fins sempre sense la a que habitualment li correspon (Anem ara fins
les carreteres de Lleida); i, per descomptat, no feia mai la vocal neutra (deia
Montcada amb una clara a final); etc.
Sense fer escarafalls ni arrencar-nos cap botó de la camisa,
hem d'arribar a la mateixa conclusió de l'altre dia: «això del català» no va de
debò; ni tan sols als llocs més emblemàtics i de més repercussió de tot el
«sistema», si és que hi ha sistema. Però podem afegir-hi algun matís no gens
banal: com que, amb el poder enorme dels mitjans audiovisuals, el mal exemple
es propaga fulminantment, i com que molta gent no coneix tal o tal topònim de
primera mà, doncs a Catalunya Ràdio perillem de no sentir mai Besòs ni altres «manies»
dels «de la crosta», com algú de molta influència en les esferes del govern té
la barra d'escopir-nos a la cara als que simplement clamem per un poble i una
llengua que tinguin la mateixa personalitat i dignitat que els pobles i les
llengües del nostre voltant. En una entrada a la Ronda de Dalt hi ha (si no
l'han canviat aquest estiu) un rètol oficial que diu: «Ronda de Dalt / Besós».
I Besós se sentia en llavis catalaníssims al programa Thalassa del 21 d'agost.
La o oberta
sembla que té mala peça al teler, doncs. Durant les eleccions d'Alemanya i Portugal hem sentit insistentment vót, un
altre cas erroni que sembla sistemàtic. L'Oriol Camps, encarregat de vigilar Catalunya
Ràdio, lluita per corregir-ho, però «és difícil», em diu.Tanmateix,
els últims dies observo un canvi d'informador del trànsit, i Besòs ja no és
deformat. Doncs millor: no ha calgut denunciar res perquè hi hagués
esmena, almenys en aquest punt.
Deixant aquest detall, fa mesos que sentim el «Pla de
Bolònia» milers de vegades en boca de rectors, de polítics, de tothom. I la
pobra Vall d'Hebron apareix escrita i pronunciada de tres maneres: Hebrón,
Hebron, Hebró. Això no són manies, senyors polítics i senyors professionals: es
tracta de saber si volem ser un poble normal i mantenir la nostra llengua amb
la cara ben alta, sense complexos ni pedaços. En una llengua secularment
perseguida, això vol un esforç suplementari; però, tant o més que un esforç,
demana una voluntat clara de preservar la nostra dignitat.
