Avui he tingut la sort de poder participar en una xerrada organitzada per l'Associació de Veïns del barri de Montserrat de Terrassa, amb el títol Catalunya-Immigració, en el marc d'unes jornades interculturals.L'AVV ha tingut la bona pensada de fer la xerrada a la plaça del mig dels blocs. A més cal reconèixer a l'Associació de Veïns la valentia de fer una xerrada d'aquests tipus, tan oberta i alhora complexa, sense cap por ni tabú. hi havia risc.
Hi hem participat jo mateix i l'Abdoulaye Seck, president de l'Associació Catalana de Residents Senagalesos. A poc a poc hem anat reunint deu n'hi do de públic, i com que es retransmetia en directe per la megafonia de l'escenari, es podia escoltar des de qualsevol racó de la plaça.
Els Grups Montserrat és un barri construït a finals dels anys 50 a la perifèria de Terrassa, i format per 570 pisos, repartits en uns quants blocs. Des de fa uns quants anys, Adigsa l'ha rehabilitat molt, i ara finalment estan esperant els anhelats ascensors. Tot i així, la situació al barri és complicada amb un 70% de nouvinguts i la població que fa més anys que va arribar ha envellit molt, i els joves n'han marxat.
L'AVV és molt canyera, i volien un discurs valent al voltant de la immigració. Penso que tant l'Abdoulaye, i més modestament jo, hem estat a l'alçada del repte. El debat ha sigut més dur, ha sortit elements habituals en aquest casos, més en el terreny en que estàvem al mig de la plaça. Espai públic, convivència, respecte, bon veïnatge: això no és pas fàcil.
Jo soc dels moderadament optimistes: el meu discurs ha anat sobre la immigració, la vella i la nova, com un dels eixos centrals de la catalanitat i del país que estem construint. L'Abdoulaye, encara ho ha dit més clar que jo i tot, sobretot el referent a la llengua catalana com a eina d'integració. Diria que aquesta batalla, immigració i catalanitat, avança bé. La batalla de la bona convivència, però, és dura. Administracions, associacions, persones: Cal fer-hi molt més!
