Des de que va esclatar el cas Millet diferents partits polítics han engegat el ventilador de les sospites per empastifar els seus adversaris. Es barregen conceptes com legalitat i moralitat com si tos dos fossin el mateix. Si estem en un Estat de dret, espero que si, la legalitat ha de ser la nostra insígnia i l'única que ha de prevaler en aquest cas.
Però és evident que en un afer com aquest hi ha molts responsables. El primer i principal el Sr. Millet i els seus col.laboradors particips directes en la trama de saqueig del Palau. Després els patrons per dexacció en les seves funcions. Uns perquè miraven cap altre lloc sabent el que deien les auditories i els altres perquè ni van arribar a llegir-les.
Però hi ha un altre responsable, del que els mitjans de comunicació en parlen poc, l'administració de l'Estat. Hisenda va rebre una denúncia anònima d'una persona de dintre del Palau i no va actuar, quan tots coneixem casos de particulars i/o petits empresaris que han rebut inspeccions d'Hisenda per denuncies anònimes. Hisenda tenia proves (auditories) des de feia anys que la gestió econòmica del Palau era un sac foradat i no va fer res.
El problema és un sistema podrit. Ni els rics són els que paguen més, ni els pobres són els que reben més ajudes. On és l'estat del benestar?? Legalitat?? Moralitat?? no serà que aquests conceptes funcionen depenent de l'epicentre del qual es miri?? Jo crec que ens cal a tots un replantejament de base i canviar les regles del joc, no a favor d'uns, sinó en detriment d'alguns per a repartir millor entre tots. I la independència política, social i econòmica és clau per a aquest procés.
Sembla que el poalet del Palau de la Música tenia nom i que li el va apuntar Félix Millet, 'soc Félix Millet l'amo del poalet' i era respectat per tothom.
En canvi al País Valencià sembla que s'han malbaratat un munt de diners en concerts al Palau de la Música i així ens va, sense oasis i sense res de res.
Jo crec que ens cal a tots un replantejament de base i canviar les regles del joc, no a favor d'uns, sinó en detriment d'alguns per a repartir millor entre tots. I la independència política, social i econòmica és clau per a aquest procés.
En canvi al País Valencià sembla que s'han malbaratat un munt de diners en concerts al Palau de la Música i així ens va, sense oasis i sense res de res.
En una societat capitalista sense financiació no n'hi ha política que valga i sense política no n'hi ha democràcia.