botonier |
dilluns, 12 d'octubre de 2009 | 08:20h
El dia d’avui ha rebut a Espanya moltes denominacions a través del
temps, totes elles ostentoses, ampul•loses, com correspon a un poble
convençut del seu gran destí històric al arribar al continent americà
un 12 d’octubre. Recordem que se n'ha dit Fiesta de la Hispanidad, Dia
de la Raza, Dia de la Hispanidad i des l’any 1987 Fiesta Nacional de
España. Considero un fet apart la celebració de la Mare de Déu del Pilar, que és molt anterior al viatge de Colom i que només coincideix amb la data encara que a la Verge del Pilar també li han penjat els títols de «Patrona de la Raza» i «Patrona de la Hispanidad».
Per damunt de tot el rebombori que comporta una Fiesta Nacional, amb desfilades militars, banderes i recepcions, voldria recordar l’altra cara de la data d’avui copiant un fragment (en llenguatje espanyol actual) de la «Brevisima Relación de la Destrucción de las Indias» publicada l’any 1552 per Fray Bartolomé de Las Casas, dominic defensor dels indígenes.
«Entraban los españoles en los poblados y no dejaban niños ni viejos ni mujeres preñadas que no desbarrigaran e hicieran pedazos. Hacían apuestas sobre quién de una cuchillada abría un indio por medio o le cortaba la cabeza de un tajo. Arrancaban a las criaturitas del pecho de las madres y las lanzaban contra las piedras. A los hombres les cortaban las manos. A otros los amarraban con paja seca y los quemaban vivos. Y les clavaban una estaca en la boca para que no se oyeran los gritos... Yo soy testigo de todo esto y de otras maneras de crueldad nunca vistas ni oídas».
Fray Bartolomé de Las Casas no va arribar mai a ser sant ni beat però les seves obres són les primeres en defensar els drets humans del pobles conquerits. En un dia com avui crec que convé dedicar uns instants a l’altre cara de la medalla triomfalista de la Fiesta.
Potser per això parla dels espanyols en tercera persona.
Es així com s' ha d' explicar ,la història.
Veus com val més celebrar certes derrotes que no pas vanagloriar-se de victòries com aquesta.!!!!
Gràcies, senyor.
Com que el text és auténtic no tinc cap inconvenient que sigui conegut. Crec que no és un bon camí amagar la historia dels pobles, no per culpabilitzar a ningú sinó per evitar treure pit per coses que no ho mereixen. Gràcies.