Feia vint anys que no hi passejava per aquests verals. El cel és cobert i un xic amenaçador, bufa el vent i la mar és lleugerament picada. Hi ha poca gent voltant per la sorra, per bé que molta, com tots els caps de setmana, pel passeig marítim. L’antiga divisió entre platja civil i platja industrial ha quedat gairebé fulminada. La construcció del nou port i la urbanització de l’antiga zona de fàbriques –fàbriques que varen afermar l’honor i el títol de “Badalona, primera ciutat en varietat industrial”- presenta un territori de lleure prou homogeni (...)
És cert que encara perviuen les 3 xemeneies gegantines de FECSA, de
El cas és que ahir a la tarda, en companyia de la meva menuda i d’una parella amiga, vam pasturar per la platja de Badalona, a tocar de l’estació del tren. Platja, en aquella hora, deserta. Hi resten: l’antiga llotja, el club marítim, la piscina municipal coberta, la piscina descoberta ara convertida en club de rem, la fàbrica d’Anís del Mono, ara museïtzada en part, i han desaparegut magatzems i la caserna de la Guàrdia Civil.
Al fons d’aquest paisatge, ben net i lluent apareix el pantalà, l'anomenat pont del petroli, aquest moll de càrrega i descàrrega que permetia nodrir de combustible les gegantines tines de la factoria de CAMPSA. Una vella construcció que penetra mar endins uns
El cas és que l’ajuntament volia treure el vell pantalà, però un tossut pastisser del barri de la Morera hi va organitzar una campanya per demanar-ne el manteniment i reconstrucció. L’home en va aconseguir milers de signatures i que se’n fes ressò la premsa i mitjans de la localitat. Resultat: el consistori hi féu marxa enrere i ja tenim pantalà, net i polit, per saecula saeculorum.
Bella conquesta de la societat civil que, en ocasions, compta i fa sentir la seva veu. Bell passeig també culminat, després d’obrir els paraigües, en una visita a un conegut frankfurt del carrer del Mar.
Amb això, he tingut un matí de diumenge badaloní.
Salutacions, Anna.
Pere