Fa uns dies Joan Puig (Dosrius - Canyamars, El Maresme) es queixava amargament en una carta a l'AVUI de la mort del gossàs salvatge que s'havia confós amb una lleona i campava i atemoria a la Sènia. De "barbàrie" qualificava el tal Puig la mort del gos, una tragedia vaja. De passada jo vull aplaudir els autors de l'eliminació del quisso que han retornat la tranquilitat a la zona.
Ja fa alguns anys que el discurs políticament correcte "humanitza" la vida de qualsevol bestiola i més si es tracta de gats i gossos. D'aqui ha vingut l'estúpida llei que prohibeix el sacrifici i les quantioses inversions en gosseres. El cas de Barcelona és paradigmàtic per l'animalada de la inversió. Unes gosseres residències per a gossos abandonats amb les despeses, això si, a càrrec del contribuent. Amb una simple injecció letal l'assumpte quedaria ràpidament i econòmicament enllestit. I si el xip que hauria de portar l'animal funcionés caldria identificar l'amo infractor i fer-li pagar les despeses. Perquè si no ho paga ell ho pagem entre tots. De tota manera no entenc aquesta moda de fer malviure un animal dins d'un pis i encabat socialitzar la merda i els pixats per voreres i carrers. Amb els documentals que fan pel C33 d'animalons i animalets ja podrien estar servits. I ara ja em perdonaran però plego que tinc un ànec a la cassola i haig de tirar-hi un raig de conyac.
Foto: una lleona de veritat
